El macabre cas del crim de les Roques, a Dénia, s'embolica cada vegada més en un laberint de mentides i versions creuades. Trenta-tres anys després de la desaparició de Juan Navarro, anomenat «Juanete», la troballa de les seues restes òssies al carrer de l'Hospital ha provocat una guerra oberta a la família. Antonia Navarro, la mare del jove, ha trencat el silenci. Ho fa amb una declaració sorprenent que molts interpreten com un intent maldestre de sacsejar-se la culpa, assenyalant directament altres parents com els veritables assassins.
Mentre la veritat judicial intenta obrir-se pas entre tantes contradiccions, els germans de la víctima no es mouen de la vivenda. Continuen picant el terra amb les seues pròpies mans després de la carpetada del jutjat. La seua indignació ja és totalment pública a Dénia. Han penjat grans pancartes de protesta a les baranes de l'Ajuntament i al capdamunt de la plaça del Consell. Els cartells es veuen perfectament des del carrer Diana, un crit desesperat d'una família desemparada per la llei.
Acusacions creuades per intentar eludir la culpa
La darrera versió que manejava la família, aportada per una de les germanes, assenyalava la mare com la persona que va apunyalar Juanete per l'esquena amb un tornavís mentre el pare el copejava amb una pedra. Ara, en una tensa conversa amb un nét publicada per las Provincias, Antonia Navarro ha canviat radicalment el guió per assegurar que ella no va tindre res a veure. «¡El van matar el meu fill!», repeteix de manera insistent, intentant desvincular-se completament del sagnant final del jove l'agost del 1993.
En aquest nou relat, l'anciana llança pilotes fora i desvia la diana cap a la seua pròpia filla Mari Luz i el seu gendre Manuel, conegut com «el Calzonazos». Segons el seu testimoni, ells, amb el pare ja mort, van ser els que van acabar amb la vida de Juanete després d'una forta discussió originada per culpa del gendre. «Va ser l'avi, el Calzonazos i Mariluz. Vet aquí la cosa», afirma amb vehemència, atribuint-los a ells tota la responsabilitat del complot familiar.
Un sospitós coneixement dels detalls més escabrosos
Tot i això, la defensa de la mare grinyola per la seua excessiva minuciositat. Tot i declarar-se completament aliena a l'assassinat, Antonia demostra conèixer al mil·límetre la rebotiga del crim. Descriu amb fredor que el jove el van esquarterar utilitzant un ganivet «o el que siga» i detalla que les restes es van enterrar a una profunditat de «més de mig metre». Resulta confús que algú que diu que no hi ha participat sàpiga amb tanta exactitud que l'esquelet està «complet» sota l'escala interior i que no hi ha trossos en cap altre racó de l'habitatge de les Roques.
Aquest ball de declaracions no fa més que augmentar el calvari dels familiars que costegen les exhumacions. El Jutjat d'Instrucció número 2 de Dénia va arxivar el cas immediatament en comprovar que el delicte va prescriure legalment l'agost del 2013, en complir-se els 20 anys de límit. Com que no hi ha causa penal activa, l'administració no mou un dit, obligant els germans a pagar els paletes per poder recuperar els ossos del seu germà, que tenia 27 anys quan va desaparèixer.
Els treballs van donar el primer fruit dimarts passat amb l'aparició dels ossos d'una cama, cosa que va obligar a intervenir la Policia Científica. Ara, el laboratori de la Prefectura Superior de València analitza les mostres biològiques de la mare i un dels germans. L'encreuament d'ADN serà l'encarregat de posar l'única nota de certesa científica i oficial en una Història entelada pel silenci i les mentides familiars.
sembla que els gitanos només van néixer al món per ser lladres: neixen de pares lladres, crien-se amb lladres, estudien per a lladres i, finalment, ixen amb ser lladres corrents i molents a tota roda; i la gana del furtar i el furtar són en ells com a accidents inseparables, que no es treuen sinó amb la mort.
Fes-te així que tens un poc de racisme al teu comentari.
no sabia que gitano era una raça! Bé, dit això s'acabo la història si no hi ha procés….