A tota localitat costanera hi ha d'haver un punt de llum, un far que guiï els navegants pel camí. A Dénia, aquest indret va ser la Faroleta, amb dues ubicacions diferents al llarg del temps, va acompanyar els mariners durant més d'un segle.
Origen i transformació de la Faroleta
Fins al segle XVIII, els naufragis eren molt freqüents a Dénia, amb una mitjana de 1,2 per any. A què es devia això? El problema era que l'entrada al ancoratge interior estava situada entre dos trencants i en dies de temporal les embarcacions corrien un gran risc a causa de la manca de visibilitat, ja que part de les marques de l'enfilació estaven situades a el Montgó, generalment cobert de núvols en aquestes ocasions.
Cansats d'aquesta situació, el 1858 des de l'Ajuntament de Dénia van reclamar una solució al Ministeri de Foment una solució. Aquesta darrera entitat va ordenar la redacció d‟un projecte que consistiria en un conjunt de llums d‟enfilació. Aquestes consisteixen en dues estructures o més separades que disposen de llums alineats quan es veuen des del centre d'un canal o des del més profund d'una ruta al llarg d'una secció d'un canal. Una se situaria en un edifici que passaria a anomenar-se la Faroleta.
Eduardo O'Kelly, enginyer de camins, canals i ports, se'n va fer càrrec i va redactar el document el 20 de desembre de 1860: la solució consistia en dues llums roges superposades. D'aquestes, la posterior se situava en una caseta de servei (l'antiga Faroleta) de forma més elevada a l'alçada de les actuals vies del TRAM; la llum avançada (més baixa) es trobava en una torre junt a les antigues muralles. El pressupost del projecte va ser de 72.919 reals de billó.
El 1864 s'havien acabat les obres, encara que fins un any després no va arribar el funcionari encarregat de la seua posada en marxa. Aquest tenia un sou de 435 reals mensuals.
Amb la construcció de la nova estació de ferrocarril Dénia-Alacant, va caldre traslladar la ubicació i l'antic edifici es va substituir per la Nova Faroleta a partir de 1914. Aquesta passaria a situar-se al Grup Mariners (al Carrer Dr. Manuel Muñoz) i té unes dimensions de 109'95 m² de superfície interior i una parcel·la total de 600 m².
Va ser en aquell moment quan també es va avançar la llum avançada mitjançant un espigó d'escullera d'uns 100 m de longitud. Al seu extrem es va construir una torreta i les primitives llanternes van ser substituïdes per altres de petroli.
Amb el pas del temps i les noves tecnologies, la Nova Faroleta va quedar oblidada. Com esmenta Manolo Giménez, encarregat de l'edifici en el seu darrer període d'ús (fins al 2012), l'enfilació com a tal ja no es fa servir, sinó que actualment es fa servir una llum de sectors que balisa l'entrada del port.
Els darrers testimonis de la Faroleta
«Francisco García Ors, el meu pare, treballava a la Faroleta (la nova). Vivia allà i s'ocupava que funcionessin les instal·lacions de llums del port. No hi havia res de particular, era un servei que no donava gaire feina, només s'encenia al capvespre i s'apagava a l'alba», explica Paco García.
Paco explica com, després de la coordinació de les llums de Dénia amb les del far del cap de Sant Antoni, el seu pare va haver de traslladar-se a viure a aquest darrer i va deixar les instal·lacions denieres.
Per la seua banda, Manolo Giménez va estar vivint a la Faroleta amb la seua família des del 1980 al 2012, any en què va deixar de necessitar-se personal. «Aquest era un dels treballs que feia. Realment el portava la meua dona, perquè jo portava més aviat tots els fars de la província i la meua dona portava, a banda del cap de Sant Antoni i la inspecció d'aquesta zona, el servei d'enfilació del port de Dénia», comenta.
L'expert exposa la importància de l'enfilament del port de la localitat denier, atesa la dificultat per entrar al port a causa de la seua estretor.
Encara que el seu ofici era molt tranquil mai se li oblidarà la nit de Nadal del 80 com a faroner: «Vam tindre una avaria. Abans de començar a sopar em vaig haver de baixar al port de Dénia a reparar un dels llums. En aquella època anàvem amb barques de rem. Vam haver d'anar amb barca, amb un temporal de nassos i reparar-la amb força complexitat i perillositat», explica Manolo.
«Jo vaig ser l?últim que hi va estar treballant, després s?ha automatitzat i ja no viu personal ni res. Està tancat», diu, i reflexiona sobre l?ofici de faroner: «La societat avança i el tècnic de senyals marítims sembla que desapareixerà com a funcionari de l'Estat perquè, així que ens jubilem tots, les empreses portaran el manteniment… però els senyals continuaran funcionant».
Futur de la Faroleta
El 2023, l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, i l'exregidora de Transició Ecològica, Maite Pérez Conejero, van presentar un projecte per convertir la Nova Faroleta, caiguda en l'oblit, en un centre d'interpretació del mar.
La idea consisteix en la rehabilitació de l'edifici, passant a contindre dos espais diàfans per a exposició. Un d'aquests, el més gran, també serà sala de projeccions. A més, aquí s'ubicarà la seu del Servei Ambiental Marí i de Pesca.
D'altra banda, el jardí es farà servir com una simulació dels fons marins, amb maquetes a mida real dels principals cetacis i també s'exposarà una exhibició d'aparells de pesca antics i actuals. Així mateix, es faran activitats com la reparació de xarxes o tallers culinaris.
Aquest és el futur que espera a aquest icònic lloc de Dénia el projecte del qual encara espera ser finançat per donar una nova vida a l'edifici.
Ubicació
La ubicació de la Nova Faroleta es troba al Grupo Mariners (al Carrer Dr. Manuel Muñoz).
Per part seua, l'Antiga Faroleta se situa junt a les vies del TRAM, per la qual cosa es pot albirar des de l'estació.
Fonts
La informació històrica sobre la Faroleta ha estat extreta del llibre El Port de Dénia. Una il·lusió de progrés, de Juan Ferrer Marsal.
A més, s'ha comptat amb els testimonis de Paco García i Manolo Giménez per conèixer la informació més recent sobre la Nova Faroleta.
Més enllà de la seua funció i part tècnica, el seu escenari ha estat icona de la infància per als que vam néixer allà. La meua mare als 91 anys i veïna tocant de la casa des del minut zero, m'explica la seua història amb tots els faroners que la van habitar. Ha estat una pena i molèstia per als veïns propers, el seu polèmic abandonament en els últims anys. Esperem que es dugui a terme aquest projecte de museu sense interferir-hi i respectant immensament la tranquil·litat i enorme essència del barri, únic a Dénia, joia De Dénia