Fa mesos que tenim un centre de Dénia que a l'hora de travessar-lo sembla que estiguis enmig d'una yinkana. És normal, sol passar quan es treballa a diversos carrers d'una mateixa zona alhora i és inevitable. Les tanques són constants, així com els desviaments temporals per caminals de terra i plataformes de metall. Però ja té aquest caos necessari els dies comptats.
la Glorieta sembla encara necessitar temps, encara que entre el juliol i l'agost acaba el termini d'actuació. Però la Ramón i Cajal i, sobretot, carrer Cop estan poc després de donar per finalitzades. En aquesta última, l'odissea esmentada per travessar-la s'havia accentuat les últimes setmanes, havent dies que et podies trobar el carrer des de la meitat completament tancat als vianants sense avís previ, obligant-te a buscar una alternativa en forma de volta per arribar deu metres més a dalt.
Com siga, des de fa uns dies es troba completament transitable. I no només això, sinó que el nou paviment ja llueix col·locat. Enrere va quedar el pedregós caminal que portava temps com a substitut del que va ser una de les primeres de vianants de Dénia. També enrere queda el pis de viu roig tan característic, ja que ara un to més fosc, més terrós, s'ha apoderat del carrer.
També el mosaic ha desaparegut del terra, interrompent el monòton color algunes franges de fosc gris.
La zona paral·lela de Ramon i Cajal també està molt avançada, encara que no tant. Tot i això, sembla que no queden gaires setmanes per endavant, encara que s'hauran d'arreglar alguns desnivells que ha provocat la col·locació de les rajoles a fi d'evitar ensopegades amb les juntes. Com siga, ja hi ha nou carrer Cop a Dénia, al qual aviat s'uniran Ramon i Cajal i, més tard, la Glorieta.
Oh among one street completed -Why no complete one street the move on the next - whoever is in charge (if anyone is-doesn't appear to be) needs to sort it out How long ha this mess been but surprisingly it's be ok for the upcoming bull running!!!
El bust de Roc Chabas (crec que era), l'han portat a l'ecoparc municipal? O ho han reciclat?
És que el coneixia aquí de tota la vida, i no sé, només per curiositat personal. Quan era petit quedava amb els meus amics en aquest monument, recordo anar a l'agullo i berenar assegut, tranquil·lament allà, sobre la vorera del monument. És una pena, arrasen amb tot allò que no els agrada a dit.