Juan Bernardo Pineda ens mostra d'inici la seua evolució com a artista, partint d'una primera fase com a ballarí i coreògraf modern que el porta a investigar arribant-se a trobar en un camí sense retorn al veure que les seues coreografies duraven 15 segons o menys, però la seua sorpresa salta quan aquest treball ("L'Escala") Es ho reconeixen comprant-la reina Sofia i el IVAM…per a la seua sorpresa i com a mostra que l'art discorre per camins de bogeria i que els artistes conceptuals feien tal escombraries en el tema coreogràfic que el seu fort era canyella en branca. Això el porta a matricular-se a Belles Arts i indagar en el llenguatge cinematogràfic.
Ens va mostrar, d'una manera molt propera, l'evolució en el temps i de la importància de la coreografia i la seua plasmació cinematogràfica. Aquesta evolució ens porta a la pel·lícula matriu on es resumeixen les diferents evolucions (que ens va desgranar mitjançant vídeos de pel·lícules al llarg de la història) i l'entroncament de la coreografia de el cos amb la violència. En ella s'ajunta la coreografia en l'espai amb els moviments de càmera i un posterior muntatge en el laboratori.
Tota aquesta evolució es mostra en tot moment com un suport per mostrar violència.
És aquí quan Juan Bernardo es rebel·la, i la seua recerca consisteix en apartar d'aquest entroncament de la coreografia i la violència per aprofitar les tècniques cinematogràfiques usades per ells, per buscar camins més artístics i allunyats d'ella.
Va acabar l'acte amb una posada en comú d'idees a l'respecte amb el poc públic assistent i coartada aquesta, per l'hora de tancament de l'aula de cultura.
Faré dues reflexions a l'respecte d'aquest acte: Una, que l'enfocament d'eliminar la violència de l'art és una tasca de tots i s'inicia amb l'assistència als esdeveniments artístics que se'ns ofereixen. I la segona, que recomano intentar veure a Juan Bernardo quan sorgeixi l'ocasió a l'igual que el seu treball actual cinematogràfic reconegut ja mundialment i que, tot i els imprevistos tècnics, vam poder assaborir amb la projecció d'un curt.
L'art és per gaudir-lo, jo només vull generar interès per això, però la crítica no em serveix perquè cada un sentim de forma diferent ia cada un l'art ens arriba de manera especial i cada un ho valora en funció del que en ell genera . Per això, assistiu i valoreu, que en funció de la quantitat de gent que gaudeixi de l'art, menys violència i més satisfacció personal haurà.
Javier Ruiz, Txin
www.txinpinturas.blogspot.com
