Franc Beneyto és un denier pioner i amant de l'atletisme, que està a punt de fer 50 anys, diplomat en Educació Física i entrenador titulat d'atletisme, una persona autoritzada per donar la seua visió de l'esport que més creixement ha tingut en el municipi.
¿Es veu l'atletisme local d'una altra forma quan un està a punt d'arribar als 50 anys?
Per descomptat, fa 30 anys érem 7 els que fèiem atletisme; Vicente Llopis Cheli, Miguel Cholbi, Josep Femenia, Javi Gil, Sebastià Moratalla i José Bernal. Hui dia el "funcionament"Com en diuen ara, ha crescut en forma exponencial. Això fa 30 anys era impensable.
Vostè va ser un dels que va apostar per la pista d'atletisme, ¿el temps li ha donat la raó?
Sí, vam lluitar molt aquells bojos de llavors ja que sabíem que tindre un lloc per entrenar era crucial perquè aquest esport creixés. Lluitem davant els futbolers de l'època, però el temps ens ha donat la raó.
¿Què sent quan ara veu més gent en una cursa popular que a les grades del camp de futbol?
És indescriptible, impensable i brutal però és una gran realitat.
De tots els atletes que han passat per les seues mans, de qui guarda un millor record?
Cheli és qui primer em ve al cap, Emilio Biscaia, Said Day, Youssef Ahatacha que ara ha tornat. De totes ara seria injust ja que em deixaria algun però aquests són els primers dels que ara em acord.
De qui prefereix no recordar?
De cap, és veritat que he tingut uns millors que d'altres, però sincerament crec que tots tenen alguna cosa positiva i em acord de tots.
Quins valors m'ensenyeu a tots els seus atletes?
Constància, disciplina, superació personal, força de voluntat i que sigan humils i treballadors i sobretot que companyerisme, vull que tots sigan amics de tots respectant les normes de l'esport.
Pensa que Dénia li deu alguna cosa?
No.
Quin consell donaria a aquesta gent que ara comença a córrer?
Molta calma, les presses no condueixen a res. Aquest és un esport de molt de temps i perquè arribin resultats es necessiten de set a vuit anys d'entrenament. Per arribar a ser campió d'Espanya aleví, infantil i cadet, no condueix a bones coses. Almenys aquesta és la meua experiència.
Quin ha estat el millor atletes que has entrenat?
De moment Juanra Pous, tot un campió del món en la seua especialitat.
Què hagués canviat d'haver arribat a regidor d'esports?
Hagués intentant que tots els esports tinguessin el mateix tracte, sobretot que els ajuts econòmics van arribar a tots i no com en altres èpoques que van anar a parar a un o dos.
Es reconeix com un home políticament incorrecte en l'esport?
Per algun sector estic segur que si. He de reconèixer que tinc el meu caràcter, intento ser amable però sé que les meues accions a alguns els senti millor que a altres.
A què coses has renunciat per estar junt a l'esport minoritari?
Una d'elles va ser en el seu moment quan vaig anar preparat físic de David Ferrer, vaig tindre l'oportunitat d'estar en el grup de treball de Javier Piles però el meu esport em tirava més i malgrat això crec que estic on he d'estar que és el meu esport.
Quina ha estat la seua major decepció en el món de l'atletisme que ha viscut?
Bé, de vegades apostes molt per algú i després no ha quallat. Recordo ara de Mounir Forma, És un atleta que d'haver seguit els meus consells hagués aconseguit més coses.
Quins valors li queden de gent com Paco Ivars o Arturo Ortiz?
A Paco Ivars el considero el meu "pare esporteu"I junt a José Enrique Gallach i Enrique Pascual Oliva, ha estat un dels meus tres grans mestre en la meua faceta d'entrenador. De l'època d'Arturo em queda el romanticisme, allò era atletisme pur. No hi havia mitjans, no teníem res, només voluntat i ganes. Recordo les paraules del pare d'Arturo que ens deia "hem de xuclar molt asfalt per arribar a ser alguna cosa". Raó no li faltava crec que aquí vaig aprendre a saber que era la constància.
Vostè ha servit a l'atletisme o s'ha servit de l'atletisme?
Crec que les dues coses, he servit a l'atletisme ja que és la meua passió i m'he servit de l'atletisme, sóc qui sóc per aquest esport que m'ha forjat com a persona.
¿Se sent reconegut per tot el que li ha donat l'atletisme denier?
Això sempre és molt subjectiu: A nivell social la gent al carrer em coneix prou i això m'alegra que sàpiguen dels teus èxits com a entrenador i atleta. A nivell institucional això sempre és subjectiu, ja que depèn moltes vegades del bé o no tan bé, que li caiguis al que decideix atorgar un premi. És per això que mai ho he valorat com correspon. Sempre he pensat que el reconeixement objectiu i real m'ho aporten els meus atletes, amb les seues millores personals. I amb això és el que em sento realment reconegut. Aquí no hi ha ni trampa ni cartró. I en aquest sentit afortunadament cada cap de setmana.
¿Es penedeix d'alguna cosa que hagi fet en el món de l'atletisme?
De moltes coses, he comès molts errors que veient-los ara des del meu maduresa, segur que no hi hauria comès, Tot això són part de l'aprenentatge que tots tenim a les nostres vides.
Franc Beneyto és una institució en el món de l'atletisme que ara camina immers en un projecte de comercialització d'unes sabatilles que ha inventat i que segons les dades científiques, segur que donaran molt que parlar en el món del funcionament. Eixiran a la venda a finals d'aquest any.
