La crítica feminista des de l'art, anomenat art feminista, comença als anys seixanta del segle XX als EUA i es consolida arribant a Europa a la dècada dels setanta. Forma part de l'anomenada Tercera Onada Feminista a la qual hem d'agrair tant l'actual situació de la dona, explica María Victoria Margarida, comissària de l'exposició Ni un pas enrere. Avantguarda de l'art feminista a València que s'inaugura divendres al Centre d'Art l'Estació de Dénia.
L'exposició que presentem, afirma, vol donar a conèixer la generació d'aquestes dones que van participar del moviment des del seu art amb una selecció d'obres de tres artistes valencianes importants: Ángela García Codoñer i Isabel Oliver, pioneres de l'art feminista a Espanya als anys setanta, i Maribel Domènech seguint la seua estela als vuitanta. Les tres artistes han compaginat la seua investigació artística amb la docència com a catedràtiques a la Universitat Politècnica de València.
La mostra pretén convidar a reflexionar sobre la genealogia del moviment feminista. Conèixer la història de les dones que durant segles han vindicat el dret de la dona a ser considerada gènere humà en igualtat amb els homes, aconseguix enfortir i consolidar la consciència feminista. És empoderament.
Isabel Oliver presenta tres obres, dues inèdites, que pertanyen a la sèrie Passejades pel Museu (2022) en què projecta una relectura del passat per comprendre problemes del present i provocar una renovació en la mirada cap als clàssics: qüestiona l'ús que es fa del cos femení a la història de la pintura construïda enterament des de la visió patriarcal.
Ángela García Codoñer presenta obra de la sèrie Senyoretes (1974) en què realitza una crítica rotunda cap als estereotips femenins assignats a la dona; els innocents somnis de princeses truncats per l'aclaparadora realitat de la dona com a objecte del desig masculí.
Maribel Domènech presenta dos treballs: Bessons (1994) i Acció continua (2004) ambdós caracteritzats pel fet de teixir en la intimitat del quotidià i la soledat reflexiva del moment i l'acte: el vestit compartit com a símbol de la igualtat entre els dos sexes i l'acte de teixir amb cables domèstics com a fórmula de crear connexions que facilitin la comunicació. Feminisme de progrés i concòrdia.
