El portal dels Socors o el portal dels Reis del castell de Dénia: Descobriment d'un destacat complex d'estructures

L'estada real i el passadís de Lerma

el topònim portal dels Reis apareix a la documentació després de 1600, circumstància per la qual resulta suggerent posar-ho en relació amb l'estada dels reis Felip III i Margarida d'Àustria a Dénia. El rei va estar dues vegades el 1599 i una a principis del 1604. Un succés molt concret permet concloure que el rei, davant l'adversitat, va haver de ser traslladat a través d'aquell portal en cadira, atès que l'abrupte del lloc impossibilitava una altra manera d'accedir-hi.

La documentació refereix la sobtada malaltia real a causa d'una insolació ocorreguda després d'un dia de pesca de tonyines a Xàbia, durant la segona estada a Dénia:

«Va succeir que aquell dia va fer excessiva calor, i com que el sol reberberava a l'aigua va fer mal a SM, i així va tornar a Dénia amb febre; al qual van pujar en cadira a la fortalesa on s'han aposentat, perquè el lloc és enriquit, i si no és d'aquella manera no s'hi pot pujar».

La febre va obligar el trasllat del rei en cadira a través d'una porta molt escarpada davant la presència de qui volgués estar atent, per escarni del monarca. L'amfitrió, el duc de Lerma, marquès de Dénia, va decretar, en conseqüència, la construcció d'un passadís de fusta que Felip III ja utilitzaria durant l'estada de 1604: «Va veure SM un passadís que el Duc havia manat fer molt llarg, per baixar cobert des de la fortalesa fins a la costa de la mar», que connectava amb una escala coberta per la qual s'accedia a la fortalesa. El duc emulava així els estrets corredors elevats sobre arcs que enllaçaven els seus palaus de Lerma i Valladolid amb les esglésies i convents de la ciutat, construïts a la manera italiana i conformes al gust dels Àustria. Sembla evident que el rei utilitzava aquella porta atès que durant les obres que Lerma va desenvolupar a el castillo entre 1616 i 1618, es van comprar claus per fixar el forrellat de «la porta del peu de l'escala que baixa del castell al mar per on de baixar sa magestat».

El document gràfic més antic que inclou el portal és la Perspectiva de Dénia de 1575 de Vespasiano Gonzaga, virrei de València, on l'accés està present connectat al camí de la Mar que travessava el raval mariner fins a l'embarcador o pont de fusta. L'altre document d'excepció és el llenç de Vicent Mestre, realitzat durant els primers mesos de 1613, sobre l'embarcament dels moriscs al port de Dénia, on una llarga fila de soldats es dirigeix ​​a la part alta de la fortalesa després d'accedir-hi per aquesta porta.

El projecte de recuperació arqueològica

Amb la finalitat de recuperar la bateria de la Mar i portal dels Reis o dels Socors, així com de crear una rampa per fer accessible el Verger Baix, el Àrea d'Arqueologia i Museus del Ajuntament de Dénia va sol·licitar el 2019 una subvenció dins del programa 1.5% Cultural del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana per a la conservació del patrimoni arquitectònic.

El desenvolupament del projecte, que ha comptat amb l'autorització de la Direcció General de Patrimoni, Després d'una rehabilitació intensiva de la Bateria de la Mar va haver de fer una parada tècnica davant les dificultats sobrevingudes durant el procés de recuperació de la torre del Galliner, així com la impossibilitat manifesta de fer una rampa accessible de connexió amb el Verger Baix. La potència de les runes retirades va provocar un fort pendent necessitat de solucions tècniques més exigents que les contemplades al Projecte d'Execució inicial. L'elaboració d'un projecte nou adaptat a les noves circumstàncies topogràfiques ha perllongat en el temps la solució dels inconvenients.

Recreació del doble portal | Miquel Ortolà Guinnot

Durant la fase inicial d'execució de les obres, la porta dels Reis o dels Socors fou alliberada del potent estrat d'aterrament que l'havia mantingut amagada més d'un segle. El portal se situa a l'extrem més oriental del llenç meridional de la muralla, a l'abric de la torre del Galliner al nord i d'una torre, que anomenem torre del portal dels Socors, que a escassos metres al sud ho vigila i protegeix. Aquest llenç meridional de muralla remata en un extrem arrodonit, “el mirador”, que articula un portal doble: un d'accés a la fortalesa, al que eventualment anomenem “portal dels Reis”, i un d'accés a la vila, al que designem, també a efectes descriptius, “portal dels Socors”. Al seu torn, del mirador remata sobre un espai, com a distribuïdor, on es reuneixen els portals esmentats i la porta d'accés al hort, circumstància que dota del màxim interès aquesta talaia, del mirador, que, sense capacitat ofensiva, presenta un alt valor estratègic en controlar els tres accessos, a més del pont de fusta i l'entrada al port.

El portal dels Reis. Portal d'accés a la fortalesa

El portal es recolza sobre l'extrem arrodonit del mirador, proveït d'una gruixuda escarpa o talús que s'eleva aproximadament fins a un 40% de l'alçada total. La porta presents un arc de mig punt que dóna pas a una breu volta rebaixada de la qual només se'n conserva l'arrencada. El portal s'obre a un camí delimitat per un parament que es prolonga, a partir de la brancal, fins a tancar l'espai en recolzar-se al recinte del hort. El camí està flanquejat per un parament d'escassa altura la funcionalitat del qual és vèncer el fort desnivell existent en direcció a la vila cap a l'oest.

Portal dels Reis, arc i arrencada de la volta

La intervenció arqueològica ha posat al descobert un llindar de pedra calcària en connexió amb un paviment que considerem fundacionals, és a dir, que pertanyen a la constitució prístina de la fortalesa en època islàmica. Això no obstant, l'absència d'esratigrafia arqueològica i l'enderrocament gairebé total de les estructures impedeix concretar una cronologia clara per a la reforma o construcció del portal en època moderna.

No obstant això, el context arquitectònic permet posar la construcció del portal en relació amb la sèrie de reformes executades al front meridional de la fortalesa amb anterioritat a 1575. Es tracta de la construcció d'una sèrie d'elements defensius o d'actualització de les estructures, ja presents a la Perspectiva de Dénia, Com ara el baluard i la torre del Verger i, en especial pel cas que ens ocupa, la torre del Portal dels Socors i la torre del Galliner. D'aquests elements, la torre del Verger ens aporta una dada fonamental extrapolable al conjunt: la pedra fundacional mitjançant la qual coneixem que fou construïda l'any 1539 pel mestre d'obres Onofre Miralles. Són torres de planta semicircular, fortament atalussades, amb un bossell que delimita el talús de la part vertical, construïdes amb un llenguatge antiquat respecte a la nova arquitectura defensiva abaluartada.

El portal dels Socors. Portal d'accés a la vila

Aprovat el Projecte d'Accés al Verger Baix des de la porta de la vila vella, es van iniciar les obres de desenrunament d'un potent dipòsit de terres que van posar al descobert un conjunt molt destacat d'estructures. Aquesta circumstància va exigir una nova parada tècnica i una adaptació del projecte per fer accessible i posar en valor l'excepcional complex portalat.

Portal dels socors, oratoi

Des del portal dels Reis el camí fa un gir de 180º per donar accés a la vila del Castell en direcció oest pel carrer d'Avall, de manera que ambdós portals pivoten sobre el mirador. El traçat del carrer d'Avall ha estat possible determinar-ho a partir de la cartografia històrica executada durant la Guerra de Successió. No obstant això, documentació anterior (Llibre de misses de 1520 i Capbreu R. Chulbi de 1525) posa de manifest que el tram final d'aquest carrer d'Avall en connexió amb aquesta porta era el carrer vulgarment dit de la Mar.

Així, el portal dels Reis i portal dels Socors constitueixen una unitat d'accés al recinte fortificat ia la vila des del sud-est. L'articulació d'un portal doble reforça la capacitat de defensa de la fortalesa i de la vila, i la ubicació a l'abric del mirador permet una millor protecció. Atesa la pervivència en tots dos accessos de determinats elements, el conjunt ha d'adscriure's estructuralment a la fase islàmica de la fortalesa, malgrat que la traça actual s'ha de posar en relació amb l'adequació del front marítim al llarg del segle XVI.

El camí que condueix des del portal dels Reis al portal dels Socors presenta un fort pendent salvat per una escala d'esglaons lleus amb un banc per seure junt a la porta, tallats sobre la pedra del castell. L'escala s'obre a un complex portal que, tot i presentar un estat de conservació molt deficient, revesteix el màxim interès atesa la seua arquitectura destacada i davant el desconeixement de la seua existència, no detectada a través de les fonts documentals.

Troballes estructurals i influències islàmiques

El tram d´escales arriba fins a la porta d´entrada a la vila. A la base dels dos brancals es troben sengles paraments de carreus encoixinats de pedra tosca, que repeteixen la metrologia i paràmetres presents a la torre del Mig, fàbrica detectada també en determinades estructures exhumades a la esplanada del Palau amb continuïtat al llarg del Verger Alt fins enllaçar amb la referida torre del Mig. Aquesta tipologia de paraments, i d'acord amb els materials arqueològics associats, la datem de manera preliminar al segle XI. Aquesta circumstància reforça que tots dos portals annexos ja formaven part estructural de la fortalesa islàmica. Al portal dels Socors, els brancals presenten fortes empremtes de foc, potser com a evidència que aquest sector va ser greument bombardejat al llarg de les guerres de Successió i de l' Francès.

La porta, de traça islàmica, potser estava coronada amb un arc de ferradura, amb una amplada que no sobrepassa els 1,70 metres. El llindar pròpiament dit està constituït mitjançant grans blocs de pedra i dos cicis (pollegueres) que compten amb vestigis de ferro corresponents als eixos de rotació duna porta de dues fulles. A partir del llindar, s'obre un passadís el parament meridional del qual és la pròpia muralla, el mirador, un gruixut parament d'1,50 metres d'amplada, constituït amb tapials que incorporen beurada de morter de calç —tàpia real— i que conserven alguns dels metxinals de bastida. El parament de la muralla s'asseu sobre la roca que es retalla en forma de banc i és d'indubtable tipologia islàmica. Aquest parament, fortament degradat, ha estat consolidat i restituït seguint la tipologia i la metrologia dels tapials.

El passadís, de planta colzada, queda configurat amb un parament paral·lel a la muralla que delimita un espai que va de 3,00 a 4,50 metres d'amplada. Aquest mur presenta fortes capes d'arrebossat superposades, amb traços indeterminats de grafits pintats i incisos. El parament es recolza sobre la roca que també es retalla en forma de banc. El passadís sosté una construcció superior, com posen de manifest dues mènsules enfrontades, de sustentació de la jàssera on recolzaria el viguerío. Les mènsules compten amb un arc infrajacent, de reforçament estructural, del qual només es conserven les arrencades. L'àmbit presenta un paviment empedrat delimitat per encintats de tosca, protegit ara per un entramat d'acer.

L'oratori i els grafits històrics

El passadís, de 7,30 metres de longitud, remata amb un arc rebaixat de grans carreus del qual només queden drets els brancals amb els salmers. Del farciment que ocultava l'accés se n'han recuperat la clau i les dovelles, de manera que és viable la restitució. Darrere de l'arc s'hi ubica un oratori, una capella xicoteta perpendicular a la muralla. Centrat al parament del fons de la capella, sobre la muralla, s'obre una fornícula rectangular per a l'allotjament d'un retaule. Sota la fornícula s'alça un altar de maçoneria amb els angles reforçats amb carreus de tosca. La superfície de l'altar es troba recoberta amb rajoles de fang, les mateixes que cobreixen el terra. Un esglaó separa la capella de el carrer de la Mar, per donar cabuda a un gran desguàs que discorre pel subsòl fins a perforar la muralla. La destacada capacitat d'aquest canal està determinada per la vostra disposició a la part baixa d'un carrer (d'Avall) i un entorn que compta amb un pendent fortament pronunciat.

La capella és de dimensions reduïdes (2,00 x 2,10 m), amb planta de tendència trapezoïdal, lleument més estreta a la paret del fons sobre la qual recau l'altar, potser un artifici amb la finalitat de dotar-la de més sensació d'amplitud. Hui dia no coneixem dades documentals al voltant de l'arquitectura de la capella, la data de construcció o l'advocació. La capacitat de l'oratori no permet més que l'ús simultani d'una o dues persones, de manera que les necessitats espirituals més complexes haurien de ser satisfetes a la església de la vila, un temple de traça gòtica disposat a occident ia una cota més elevada del promontori. Aquests oratoris, a més a més d'oferir protecció al centre urbà, desenvolupaven la funció de parròquia subsidiària, posant les devocions al fàcil abast dels ciutadans. Així, el pas molt freqüent per part dels habitants de la vila fomentaria la sacralització de l'espai sota l'advocació, potser, de la Mare de Déu dels Socors, en relació directa amb el nom del portal.

Els paraments que delimiten la capella presenten, almenys, dues capes d'arrebossat, el més superficial dels quals conserva diversos grafits indeterminats entre els quals destaca el que sembla representar una nau amb pal i velamen. Els arrebossats estan molt afectats per arrels i, en quedar a la intempèrie, corrien el risc de desprendre's, circumstància que va propiciar un procés de consolidació realitzat sota el procediment d'obres d'emergència que ha abastat tot el complex estructural. El procés ha incorporat la neteja i consolidació dels arrebossats mitjançant injecció d'adhesius acrílics o paraloid, a més de morter de consolidació i resina d'argila per a reforçament estructural. El procés s'ha completat amb la creació d'arxius digitals amb l'objectiu de fer modelatges tridimensionals.

Reformes i destrucció durant la Guerra de Successió

Sobre la façana meridional de l'oratori es recolza una escala amb deu graons. L'escala s'encaixa entre el parament de l'oratori i un de paral·lel corresponent a una illa d'habitatges de la vila que compta amb un accés emmarcat amb un arc de mig punt, encegat per construir l'escala. L'escala permet accedir al pas de ronda de la muralla, així com als àmbits de la primera planta del portal. Es conserva en un estat excel·lent. Necessàriament, l'accés a la muralla abans de construir-se l'escala s'hauria de produir per l'interior de l'habitatge, circumstància per la qual podria identificar-se amb un cos de guàrdia o casa del portaler, amb visibilitat directa sobre tot el complex. Per les circumstàncies descrites, oratori i escala corresponen a una fase de reforma del portal.

Tant la capella com l'escala es troben dins un segon tram de passadís, de 4,20 m de longitud, delimitat per un gran arc rebaixat que completa aquesta estructura. Cal destacar que els brancals de l'arc estan desbastats en forma de tajamar, especialment la meridional, amb l'objectiu de disminuir la resistència que oposen al gran cabal d'aigua que en ploure baixaria pels carrers d'Amunt i d'Avall, i que posa de rellevància i justifica la gran caixa del desguàs que discorre per sota de l'oratori.

La destrucció i ruïna d'aquest complex portalat s'hauria de produir durant oa conseqüència de la Guerra de Successió, tal com s'ha documentat que va passar amb les cases de la vila. Però la utilitat de l'accés a la fortalesa aconsellaria el manteniment de la porta inferior, portal dels Reis. Així, és molt probable que l'esfondrament total del portal dels Reis passés poc abans del 1928, com sembla esbrinar-se a través del material fotogràfic de què es disposa. La desaparició definitiva del portal va possibilitar la construcció de cases recolzades sobre el parament de la pròpia muralla, l'existència de la qual fa impracticable la completa recuperació del portal, la qual cosa implicaria l'enderrocament del segment de cases que discorren per la part elevada del carrer de Foramur.

Finalitzat el projecte, el portal dels Socors ha quedat comunicat amb el portal dels Reis i amb el Verger Baix mitjançant una llarga passarel·la de tramex, que salva el fort pendent amb una disposició escalonada i que alhora preserva les estructures. Es dóna així per finalitzada la intervenció, de la qual queda pendent la rehabilitació del portal dels Reis i torre del Galliner.

El context històric: la defensa del litoral

En els darrers dos anys hem inaugurat dues seus museogràfiques i una exposició al Museu Arqueològic d'Alacant —MARQ—. Aquests projectes fan especial incidència en el caràcter litoral del nostre territori i en la importància del port i del mar per establir relacions comercials i culturals al llarg de l'esdevenir històric. Però el mar és també motiu d'exposició a perills, comporta riscos i del mar procedeixen irrupcions no sempre protagonitzades per elements conciliadors.

Així, en una posició geogràfica tan exposada, durant el segle XVI es produeixen incursions de la pirateria barbaresca esperonada per l'imperi otomà. Com a conseqüència, es desenvolupa un sistema de defensa litoral articulat, una nova arquitectura militar que assaja i s'adapta a una nova poliorcètica renaixentista fonamentada en l'ús de la pólvora i l'artilleria. Tot aquest procés constructiu desenvolupa l'aixecament de torres i fortins que jalonen la costa i que constitueixen una part del nostre patrimoni visual i històric, de gran importància identitari, vinculat al mar ia la referida vigilància costanera.

Dénia parteix d'una fortificació important d'època islàmica que, no obstant, no constituïa un sistema defensiu organitzat que sí que assoliran les noves construccions. La capacitat del castell, que s'erigeix ​​com un complex sistema defensiu i ofensiu, s'implementa en aquest context amb la reconstrucció de la derruïda torre del Raset, ocorreguda entre 1575 i 1612, i la construcció de la torre del Palmar o de l'Almadrava al nord i amb la torre de l'Aiguadolç o torre de l'Gerro al sud, connectada visualment amb el Castell i amb un control total fins al cap de sant Antoni per a la defensa de posicions estratègiques com ara la surgència d'aigua dolça i el planter de tosca de la cova Tallada.

Ambdues torres van ser construïdes sota el regnat de Felip II al llarg de la segona meitat del segle XVI. Al mateix temps, el Castell és objecte de grans reformes que fortifiquen el front marítim amb més control sobre el port, amb torres com la del hort, del Galliner i la de la torre del portal dels Socors, grans, massisses, amb escarpa o talús, adaptades a la nova artilleria, que flanquegen i defensen els nostres portals i en justifiquen la remodelació en aquest període tan decisiu.

Evolució urbana i el desenvolupament del Raval

Paral·lelament es consolida el nucli urbà fortament condicionat per l'estructura desenvolupada durant els segles de l'Islam. El 1308 es crea la vila a l'interior del Castell, mentre que l'antiga i gran medina es parteix en dues meitats: l'oriental es va lliurar a l'abandó i l'occidental es transforma en un raval puixant, el raval de Terra. Amb raó hi ha molts motius per considerar que la formació d'aquest raval és simultània a la pròpia constitució de la vila del castell i que ben aviat va estar plenament consolidat. Els documents ho posen de manifest de manera reiterada.

Durant la revolta de les Germanies, les persones notables resideixen al raval, cal suposar que en residències sumptuoses susceptibles de ser cedides al virrei de València, Diego Hurtado de Mendoza, que es veu en la tessitura d'haver de refugiar-se a Dénia el 1521. El raval i no la vila és seu de les institucions, i així trobem el pòsit del forment, l' casa del delme ol'hospital, ja implantats cap a la meitat del segle XV. D'altra banda, l'eloqüència de la cartografia històrica, com ara Perspectiva de Dénia, no permet dubtes: el 1575 l'estructura urbana de la vila medieval estava plenament consolidada.

Determinades intervencions arquitectòniques i arqueològiques al centre històric han posat al descobert les empremtes d'aquest desenvolupament del raval amb cases que exhibeixen arcs de mig punt emmascarats en façanes cobertes per arrebossats que els oculten, edificis que allotgen belles llotges aixecades amb pedra tosca o un recentment descobert arc conopial, de tipologia pròpiament tardogòtica.

Aquesta precocitat es veu esperonada per poderosos estímuls exercits des de l'exterior, en relació amb el port que possibilita accions comercials i d'intercanvi en connivència amb els sectors econòmics més dinàmics i els corrents ideològics i estilístics europeus. L'evolució de determinats episodis com les Germanies, la intromissió de circumstàncies com l'increment d'atacs pirates o la pròpia inèrcia renaixentista amb el progrés de l'artilleria, van afavorir l'adopció de noves arquitectures defensives que reforcen la proposta de construcció del complex portaler de la mar abans del 1575, en sintonia amb les obres de reforçament estructural i defensiu de la fortalesa Castell i amb la transformació arquitectònica del raval.