El fals adéu als pisos turístics a Dénia i la seua lletra xicoteta: el mapa real de la quantitat de VUT per barri

Es donava per fet que els barris més residencials de Dénia quedarien blindats davant del lloguer de vacances, però la realitat que deixa la nova normativa és ben diferent. Una actualització del document, que no va passar desapercebuda en plena ressaca de les festes de Moros i Cristians, va revelar que la suposada prohibició no era tal. Al seu lloc, el consistori permetrà un 1% d'habitatges d'ús turístic a les àrees etiquetades com a vulnerables. Aquesta mesura cerca trobar un equilibri just dins del nucli urbà i garantir l'accés a l'habitatge, però de manera molt més amable amb el negoci de moda.

Zones segons quantitat de VUT permeses a Dénia

El mecanisme no s'aplica de manera global a tot el municipi, sinó que analitza cada racó de manera quirúrgica. Aquesta famosa Àrea C del nucli urbà, caracteritzada per tindre un percentatge elevat de residència permanent i un nombre d'empadronats per vivenda mitjana o alta, està dividida en vint zones independents. Per saber quants lloguers de vacances hi caben, l'Ajuntament agafa el cens total de cases de cadascuna i n'extreu l'1%. El resultat marca el topall oficial.

Barris xicotets a zero i grans zones desbordades

La teoria sona molt bé sobre el paper. La pràctica xoca de cara amb una realitat que ja està desbordada. Segons les dades oficials recollides a l'annex de l'ordenança, divuit d'aquestes vint zones ja superen amb escreix el límit fixat.

Als barris amb menys de cent habitatges el càlcul matemàtic és inflexible. En aplicar el percentatge, àrees com Benicadim, Grup Mariners o Trinquet es queden amb un topall rodó de zero llicències permeses. Tot i això, suporten actualment quatre, cinc i set pisos turístics respectivament. Estan completament excedits respecte al que la pròpia normativa considera sostenible.

El problema es repeteix calcat a zones molt més àmplies. El cas de Passeig Saladar és especialment cridaner. El seu immens parc de 2.088 vivendes li atorga el dret a tindre 21 lloguers turístics, però ja té 33 registrats. Pitjor panorama presenta Corona Sud, la zona més gran de totes amb més de dos mil cinc-centes cases i un topall teòric de 25 llicències. La demanda li ha passat per sobre amb 86 permisos en actiu, superant-ne el marge en seixanta-un immobles.

Altres punts calents del municipi com Clavador o Ampliació Intramurs també arrosseguen un fort desfasament. En el primer cas sobren 16 pisos turístics respecte als vuit permesos, i en el segon en sobren 12 sobre un límit de només dos. Ni tan sols les zones de mida mitjana com pintor Llorens o Sant Josep es lliuren de l'excés, acumulant una desena d'habitatges de vacances per sobre de la seua quota.

Només un carrer permet noves llicències

Davant aquest mapa tenyit de roig, apareix una única excepció. La zona de París és la rara avis del nucli urbà denier. Amb els seus 575 habitatges totals, la quota l'autoritza a comptar amb mitja dotzena de pisos turístics i sorprenentment només en té quatre inscrits. Això la converteix en lúnic punt de tota lÀrea C amb marge real per concedir dues noves autoritzacions. Per la seua banda, la Avinguda Alacant aguanta en un empat tècnic perfecte: té permesos set pisos i exactament set estan en funcionament.

És important aclarir que la superació massiva d‟aquests llindars no suposa el tancament dels negocis actuals. Les limitacions establertes no impliquen la pèrdua automàtica de la validesa dels habitatges dús turístic que ja estaven legalment implantats a la ciutat. Simplement, aquestes zones passen a considerar-se saturades i el Consistori denegarà qualsevol sol·licitud de certificat de compatibilitat urbanística que arribi nova. Per mantindre el pols a la situació, l'Ajuntament promet que actualitzarà i farà públiques aquestes dades cada any durant el primer trimestre.