Dénia.com
Cercador

El Dénia Bàsquet compleix 25 anys d'història

20 de maig de 2021 - 09: 41

Sense adonar-nos, gairebé com si hagués estat ahir, han passat ja vint anys des que l'11 de maig de 1996, el notari Salvador Alborch Domínguez formalitzés l'Acta fundacional d'una nova associació esporteva denominada Dénia Basquet Club.

Tretze persones que representaven en aquell moment passat, present i futur del nostre bàsquet, es van donar cita al seu despatx de la Carrer Marqués de Campo a Dénia, per donar un important i valent pas endavant en un moment difícil per a aquest esport, després de la decisió de l'Club Nàutic de donar per finalitzades les activitats de la seua secció de bàsquet.

El bàsquet havia començat a practicar-se a la ciutat durant la Guerra Civil Espanyola, comptant des de 1939 amb una pista estable situada al solar del C / Marqués de Campo que ocupa l'actual Clínica Buigues.

Quan el solar es va edificar a principis dels anys 50, els taulers es van traslladar a l'solar de Llobell, situat als peus de l'ajuntament, lloc on Acció Catòlica promouria competicions entre joves de la població en la qual es van formar diversos equips, i en el que també arrancarien tímidament les primeres competicions contra altres municipis, primer dins de l'organització denominada «Educació i Descans» i ja en els anys seixanta dins de l'OJE.

Per quan el solar és igualment edificat a principi dels anys seixanta, l'activitat es veu limitada per falta d'instal·lacions, recalant nostre esport al col·legi dels Germans Maristes on s'arriba a organitzar una lliga de caràcter local composta per quatre equips: Ademar , Hemeroscopium, cànem i Els Veterans.

Però el moment determinant per a la consolidació d'aquest esport a la ciutat va arribar sens dubte el 1968 quan a l'fundar-se el Club Nàutic de Dénia es va integrar a l'Bàsquet en els seus primers estatuts i es va construir en el seu actual pàrquing, una pista de bàsquet on van recalar molts aquells jugadors, que van ajudar immediatament a formar-se a la següent generació.

Junts anaven a créixer de manera exponencial fent arribar amb la seua iniciativa el bàsquet fins al que és hui en els nostres dies més de cinquanta anys després.

La mateixa vesprada del dia de la signatura notarial per la qual es constituïa Dénia Bàsquet Club, l'equip sènior masculí de Club Nàutic Dénia jugava el que seria últim partit oficial de l'entitat, tancant la seua participació en la lliga de Segona Divisió Nacional de la temporada 1995-96, amb victòria a Elda.

Un triomf que tancava de la millor manera possible un llarg cicle de vint anys que van ser testimonis de l'creixement progressiu de l'bàsquet a Dénia dins de l'Club Nàutic, partint des de les categories provincials fins arribar a les d'àmbit nacional, amb successius ascensos dels que es va fer ressò la nostra societat, que va fer seu aquest esport per sempre.

Potser els més notables els de 1973 a Tercera Divisió amb un equip format íntegrament per jugadors de la casa que desbordaven ganes i talent, i el de 1990 a la duríssima Segona Divisió de llavors, només per sota de l'ACB i la 1ºB, amb un altre que ja barrejava en la seua plantilla jugadors eixits del planter amb els primers reforços forans, que assenyalaven la línia que s'anava a seguir en els següents quinze anys a la ciutat.

Un Club Nàutic que des de 1990 havia donat entrada en la seua secció a el bàsquet femení, sorgit a les escoles i instituts a través de la lliga escolar, i que en la dècada dels vuitanta havia evolucionat a una competida lliga d'àmbit comarcal fora encara de la organització de la Federació, en la qual van arribar a participar tres equips deniers.

En aquest entorn havien començat a mostrar la seua capacitat de treball i lideratge dues persones crucials per a la història de Dénia Bàsquet com Pepa Font i Pepa Ferrer, que van encapçalar la integració al Nàutic d'un equip sènior i un altre juvenil femení, resultat de la fusió d'aquests tres equips predecessors.

Les dues van passar a formar part des d'aquest moment de la Junta Directiva de la secció de bàsquet de l'Club Nàutic, que presidia José Ricardo Carrió, aconseguint ascendir a Segona Divisió Femenina, categoria que es va defensar any rere any amb la suma de les jugadores sènior i una talentosa generació juvenil que va arribar forta demanant pas, protagonitzant totes juntes alguns dels moments de més bon record en la història d'aquest esport a la nostra ciutat.

El gran creixement en el nombre d'equips en pocs anys va fer que arribés a habilitar una segona pista de bàsquet en l'actual pàrquing exterior de l'Club Nàutic.

L'ambiciós projecte esporteu que es gestava, que va acariciar l'ascens a la Lliga de 1ºB Espanyola en les fases nacionals d'ascens dels anys 1993 (Bilbao), 1994 (Llíria) i 1995 (Montsó), precisava d'una gestió administrativa important, i una dotació econòmica que el Nàutic, centrat en aquest moment en l'ampliació dels seus pantalans amb una costosa inversió, no podia plantejar-se.

Era l'hora de realitzar un nou canvi d'ubicació, aquesta vegada direcció a el Poliesporteu Municipal i sota la nova denominació de Dénia Bàsquet Club amb el qual els tretze socis fundadors van acordar batejar a la nova entitat.

El Club Nàutic va cedir amb el vistiplau de la FBCV, els seus drets esporteus a el nou Club, els equips sènior per tant partirien des de la Segona Divisió femenina i masculina.

La Presidència de Pepa Font anava a ser ambiciosa des del principi.

En un any que podia entendre com de reconstrucció i revisió d'objectius, va aconseguir reunir els suports suficients com per formar una potent plantilla sènior masculina amb la qual es després del parèntesi de la temporada anterior, de nou l'ascens de categoria, aquest cop a la recentment creada Lliga EBA.

En el vessant femenina es fitxava a una renombrada entrenadora com Maxi Rubio, amb experiència en l'estructura d'un dels millors equips d'Europa de l'època com va ser Dorna Godella, per a tractar de competir a el màxim nivell tractant de donar igualment un salt de categoria .

Una sèrie de problemes de tall professional el van obligar però a meitat de temporada, a deixar l'equip sent substituïda per Miguel Ángel Albero, entrenador amb el qual van aconseguir la permanència a la categoria i que seguiria després un curs més dirigint a l'equip.

Canfali Marina Alta va dedicar un número especial del seu diari per donar la benvinguda al setembre de 1996 al Club recent fundat que reproduïm a continuació.

Wigberto Sapena, espònsor femení durant un bon nombre d'anys a la dècada dels noranta, dissenyaria en un tovalló de paper el disseny de l'escut de la nova entitat, en una de tantes reunions plenes de motivació mantinguda per la junta directiva de el nou Club.

Aquell primer any va acabar de manera triomfal amb l'organització a Dénia, amb la imprescindible ajuda de l'Ajuntament, d'una recordada Fase d'Ascens a Lliga EBA en què el nostre equip aconseguiria el seu anhelat objectiu a l'acabar classificat en la segona posició final, amb un pavelló ple a vessar durant els sis dies que va durar la competició i amb un important seguiment mediàtic de la premsa nacional.

El Bàsquet d'aquesta manera no només salvava un delicat moment per a la seua supervivència a la ciutat, sinó que s'aixecava més fort que mai i reforçava la seua presència amb l'arribada de Dénia Bàsquet.

El nou Club resultava ser una aposta tan seriosa, decidida i duradora, que ha aconseguit arribar fort i unit fins al dia d'hui, vint anys després amb un nou canvi de lloc on desenvolupar les activitats des de finals de 2011, com és la instal·lació esporteva de Joan Fuster i sota la presidència d'una altra dona, Marisa Cervera, que seguix prioritzant el treball de formació i promoció entre els més joves de la població com a punt de partida principal i ineludible sobre el qual edificar tots els objectius esporteus que puguen arribar al futur.

Pel camí la Presidència de el Club ha passat per les mans de persones d'immens valor, envoltades de magnífiques juntes directives a què Dénia Bàsquet vol retre homenatge i mostrar la seua immensa gratitud per la seua dedicació: Pepa Font (1996-1998 i 2007-2015 ), Antonio Losada (1998-2000), Enrique Conca (2000-2001), José Soldevila (2001-2002), Susana Gavilá (2002-2003), Pepe Martín (2003-2007), Francisco Bru (2015-2017) i Marisa Cervera (2017 fins actualitat).

Dénia Basquet és la casa on 250 esportestes a dia d'hui repartits en vint-equips entre escola i club, veuen créixer els seus somnis i on fabriquen els seus millors records.

Felicitats a tota la família de Dénia Bàsquet Club: per 25 anys més amb tu !!!!!

ARTICLE DEL DENIA BASQUET

Deixa un comentari

    37.861
    4.463
    12.913
    2.700