Dénia Basquet va completar la seua excel·lent final de curs i va ratificar la seua permanència en Nacional, màxima categoria autonòmica, a l'imposar-se a Burjassot a domicili en un partit que suposava un tot o res per als de Bernardo Sanz, després de vint jornades disputades a la temporada d'el debut en aquesta competició .
Segurament no va haver arribar a aquest final tan agònic, però l'exigent i un tant injust format de competició establert, i sobre tot el mal final de lliga regular en què es va deixar escapar l'oportunitat d'assegurar la permanència sense patiment, van pesar en excés en l'ànim d'aquest joveníssim grup de jugadors, i els va portar a perdre el pas en les tres primeres jornades de la fase de descens.
Amb tan poc marge de temps restant, l'equip havia de fer gairebé un impossible vencent els tres partits de la segona volta, amb el handicap que dos d'ells serien lluny de Joan Fuster.
Es van salvar els dos primers esculls vencent primer a Altea, el que va suposar un enorme alleujament i una gran injecció de confiança, i després a casa davant Escolàpies, en un gran partit on les sensacions van tornar plenament a l'equip que es va retrobar definitivament.
El joc de resultats en la penúltima jornada deixava fora de l'descens a Altea i Escolàpies, i determinava que perdria la categoria en aquest grup qui sortís derrotat de l'enfrontament entre Burjassot i els nostres, en una trobada que es disputaria a L'Alqueria de la Basket per no ser-hi la seua instal·lació habitual.
La bona notícia era que, al menys, els dos equips arribaven empatats a aquesta última jornada, de manera que els deniers evitaven haver de remuntar la diferència de set punts per la qual van vèncer a Dénia. N'hi havia prou amb guanyar per un punt per mantindre la categoria.
Un primer quart jugat a un ritme molt alt deixava les coses igualades com a el principi (20-20).
Seria a l'equador del segon quart quan els de Dénia van començar a mostrar-se més sòlids en atac i defensa, aconseguint obrir una important distància a l'arribar a la mitja part (28-40).
Els locals sabien la importància de l'arrencada de el tercer període ia base de constància sota la cistella no només van contindre l'escapada de Dénia Bàsquet, sinó que van reduir la distància abans d'arribar a la cambra definitiu, a l'sumar, a les armes mostrades fins a aquest moment, el encert des de la línia de 6,75 (48-55).
Cinc minuts més trigaria a decidir-se el resultat. Busjassot va reduir a quatre la diferència (53-57) intervingut l'últim període i el partit semblava anar a arribar a un final imprevisible.
Però cinc punts consecutius en només trenta segons, tornaven el partit a on més convenia, obligant als de casa a prendre riscos en atac i defensa que el Dénia Bàsquet va saber llegir, augmentant l'avantatge de mica en mica fins a arribar al final de la trobada.
L'equip va explotar d'alegria i va celebrar la victòria unit al mig de la pista. Sabien que havien aconseguit l'impossible que fa tot just tres setmanes semblava inabastable.
Ara després d'uns pocs dies de pausa, començaran a pensar ja en la que serà la seua segona campanya consecutiva a Nacional, categoria conquerida amb paciència i anys, amb l'únic argument de la feina de pedrera que és i seguirà sent el sant i senya de l'entitat .
