El matí de el 18 d'octubre de 1938 Dénia va viure l'esdeveniment que marcaria als veïns durant generacions i que encara a dia d'hui es recorda. Va ser el bombardeig més devastador i sanguinari que es va produir als carrers de la localitat.
Des que va esclatar la guerra Civil, Dénia es va mantindre fidel a l'bàndol republicà. La seua privilegiada situació a la rereguarda va permetre viure el conflicte amb relativa normalitat. Si no fos, és clar, pels múltiples bombardejos que es van viure i el so constant de les sirenes que alertaven de la presència de aviació alemanya i italiana sobrevolant el municipi.
El setge dels «sabatots» alemanys a Dénia
Quan el conflicte va passar de ser una cosa amateur a professionalitzar-se, en el moment que van entrar els interessos estrangers per participar en aquella simulació del que seria la Segona Guerra Mundial, Mallorca es va convertir en un aeròdrom que va acollir les tropes aèries de Hitler i Mussolini que van col·laborar amb el bàndol colpista liderat per Franco. Al 38, Dénia patiria especialment la presència dels alemanys, els quals van arribar a disposar en total de 27 hidroavions Heinkel He 59. Aquests biplans eren els que al carrer es van conèixer com «Sabatots» ja que disposaven de dos grans patins per amarar. Les seues dimensions els permetien transportar fins a 1.000 quilograms de bombes o fins i tot un torpede. Encara que eren lents causa de la seua aparatosa construcció, molt similars als de la Primera Guerra Mundial, i pesats, la seua quantitat d'èxits, segons relata l'investigador Miguel S. Puchol en el treball cooperatiu La Guerra Civil a Dénia, Va ser enorme.
L'esquadrilla AS / 88 pertanyia a la Legió Còndor i el seu objectiu era el reconeixement marítim. La idea era clara: atacar la costa mediterrània per darrere, on amb prou feines hi havia defenses —a Dénia no hi va haver bateries antiaèries durant els primers dos anys de guerra—, bombardejant ports, fàbriques i altres instal·lacions clau. Per tant, la capital de la Marina Alta, on es fabricava munició, s'acollia refugiats i ferits, i amb un port tan important per al comerç, aviat va ser un dels objectius principals.
A cada patit bombardeig la resposta dels veïns era idèntica. De nit els llums de les cases es mantenien apagades i es prohibia circular pel carrer, Però quan sonaven les sirenes es havia d'anar ràpid a l'refugi més proper o mantindre-se en les plantes baixes de les cases, el més en silenci possible. L'aviació no solia volar a molta alçada i llançaven bengales que, segons els testimonis de l'època, il·luminaven tant que semblava de dia. Ho feien per localitzar persones passejant o fugint i metrallar, però també per espantar la població. «A partir de les 8 del vespre no veies una ànima al carrer, tothom s'anava a el camp [...] i al matí següent tornaves a Dénia a treballar», explicava Jaume Ferrer Ferrer en el treball ja esmentat de Història i Memòria. La Guerra Civil a Dénia editat i coordinat per Rosa Seser Pérez.
L'atac sobre La Via
Els atacs acostumaven a ser nocturns, però el matí de l' 18 d'octubre del 38 alguna cosa va canviar. Un trio de «sabatots» va eixir a primera hora de la base de Mallorca amb l'objectiu d'atacar una localitat que es feia de dia aliena al que estava per arribar. Un lampista i el seu fill acudien per treballar com un matí normal al carrer de la Via, on hi havia les vies de ferrocarril, diverses naus, una trinxera amb soldats i un refugi. Sobre les 11:30, el pare li va demanar a l'infant de 11 anys que li portés un tros d'un tub que li feia falta per a un dipòsit. Va ser l'última vegada que es van veure. «Vaig anar a casa a buscar-lo. Només entrar va xiular la sirena », explicava José Caselles Ronda.
Els tres «sabatots» van atacar Dénia a les 11:35, Volant un a 100 metres d'alçada. Van descarregar 44 bombes que buscaven impactar en els molls, l'esplanada i magatzems. Aquestes es van endinsar i van caure sobre carrer de la Via. En aquest punt es trobaven soldats atrinxerats a la rasa, la paret va caure, però també molts veïns que es refugiaven en el lloc.
«Escoltem l'aviació que anava fregant les teulades. Ens vam posar sota l'escala i quan va cessar el bombardeig vam eixir. Del carrer Colom no es veia res per la polseguera », recordava Sebastià Grimalt Garcés. «Escoltem un soroll de bombes i vam veure fumera a Dénia», explicava José Salort Cardona.
«Teníem la norma, el meu pare, la meua mare i jo, de quan xiulés la sirena esperar-nos i fins que no estàvem tots junts no anar a cap lloc. La meua mare i jo estàvem junts i ens esperem », feia memòria José Caselles,« però el meu pare ja no va tornar. No el vaig veure mai més ».
Després de la polseguera
La trinxera dels soldats disposava d'una rasa per on passaven. Caselles narrava com el seu pare, segons li van explicar, va ser obligat pel capità, amb la pistola en mà, A entrar, però que aquest va eixir per l'altre costat i va travessar la via. «Pensava que m'hauria agafat enmig del carrer». I va ser en aquest moment quan van caure les bombes.
«Vaig eixir a pati de la infermeria i vaig veure galledes plenes de sang amb un tros de cabells. Li havien arrencat mig crani a un. Em va donar molta impressió. Em vaig ficar dins de refugi i vaig estar hores pensant-ho », explicava José Salort Cardona. «Després em vaig anar a veure el mal que havien fet. Les vies eren com si foren cabells de punta, tot ple de forats. Per a mi que anaven a destruir l'estació i aquestes bombes van caure a 50 metres ».
Va ser, com dèiem, l'atac més sanguinari, en què van resultar 14 morts i mig centenar de ferits. Diverses cases van ser destruïdes i les vies van quedar inservibles. «La pava», Com es coneixia als avions alemanys i italians amb base a Mallorca, va ser la responsable de 37 bombardejos sobre Dénia, que van produir 32 morts, centenars de ferits i una gran destrucció al municipi.
Erstaunlich, dass nach donin hier berichteten Kriegshandlungen, Dénia vielen Nazis nach dem Krieg Unterschlupf und ein kompfortables Leben (ZB Gerhard Bremer Offizier der Waffen SS und nach dem Krieg Bauunternehmer in Dénia) ermöglichte.
This should be available as a broadsheet in the tourist office with other events from the civil war. Unless you have studied the civil war in Spain as I did at a UK university most tourists have no idea of the countries past and the appalling events of 1936-39 and the attitude of the other countries who were supposedly neutral.
Bon dia, a mare a 15 anys, els ultimes bombes que va llençar el canaries i haven Donat com a finalitza la guerra va resultar ferida Greu i portada a les maristes, on estava l'hospital de guerra.
Cuan de mal vaen Fer i quan desconegut està per la gent.
Mw crida l'atenció la forma en què es fa servir la frase: «la nova normalitat», en referir-se al període al que actualment estem vivint després de la pandèmia, no seria més lògic anomenar-lo «la vella «normalitat» o deixant-nos de babades anomenar-lo simplement :»normalitat».
Veus la foto i devien fer les bombes no en carrer la via sinó en l'aigua de Port. La crònica és de el tot melodramàtica i sensacionalista. Que cosa més truculenta pròpia d'una pel·lícula de sèrie b. Quins periodistes i historiadors tenim. Els crims de deniers pels rojos (com els agradaven cridar-se) no seran ni exposats ni recordats per la memòria parcial dels arxivers i documentalistes municipals ni pels mitjans com denia.com. És que només compten uns, els altres .. directament són persones de la vila que no compten, invisibles, oblidats i difamats. Que pena del que és políticament correcte i la seua dictadura. Puagf!
Dictadura la que vam tindre i alguns elements semblen enyorar