Cada 8 de març Dénia s'uneix a la celebració del Dia Internacional de la Dona, una jornada que lluita per la igualtat i que serveix de reconeixement a les dones treballadores que són capaços de tirar endavant un ofici i una família.
El que hui és una qüestió normal, la conciliació d'ambdues facetes de la vida a una dona, no ho era tant anys enrere. Però tot i això, són moltes les dones que han passat a formar part de la història de la ciutat per diferents motius, ia les que hui volem recordar en forma de reportatge, la nostra manera d'homenatjar totes les dones que lluiten per aconseguir la tan desitjada igualtat.
Mirant enrere, el primer nom de dona destacat a la nostra ciutat és el de Mariana de Sant Simeó, Nascuda a 1569 i coneguda pels veïns per la seua fama de santedat. Va prendre els hàbits de monja descalça en el moment de la fundació del monestir de les Agustines de Dénia en 1604, en presència del rei Felip III. En 1609 va partir cap a Almansa com a mare superiora d'una nova fundació. El seu treball ben fet i els bons resultats obtinguts, en 1616 va arribar a Múrcia, on va ser capaç de fundar un nou convent malgrat les dificultats de l'època. Allí va morir en 1631.
A finals del segle XIX destaca el nom de Carmen Bonet Fornés, Més coneguda pels veïns com Carme la comare. Va néixer a Dénia en 1892, i després de formar a Barcelona va tornar a la seua ciutat a 1929. Carmen va ser molt popular entre la població, ja que va ser l'encarregada de portar al món a la majoria dels nounats de l'època.
La llevadora era una figura clau de la vida quotidiana, i Carmen va ser l'última llevadora en una època sense centres especialitzats ni mesures asèptiques com les actuals.
Dones artistes en la història de Dénia
Al començament del s.XX Dénia es va congratular de comptar entre els seus veïns amb una cupletista molt aplaudida i admirada: Teresina Pastor. No hi ha constància de la seua data de naixement, però va ser entre els anys 20 i 30 quan la seua carrera professional la va portar a actuar en teatres de tot el país i fins i tot Àfrica Oriental. A Dénia, els seus conveïns la van poder gaudir en els anys 1919 i 1920 en actuacions en el teatre Apolo.
I si d'artistes va la cosa, no hem d'oblidar el nom de María Amparo Bosch, Més coneguda com Amparito Bosch. Va néixer a Dénia en 1914 i ja des de joveneta va destacar en companyies de revista i sarsuela de València, encara que va ser a Barcelona on va aconseguir un reconeixement artístic com a cantant i intèrpret. A les seues interpretacions en teatres s'uneix la seua participació en algunes pel·lícules com l'adaptació de l'obra "La Dolorosa", De la qual va ser protagonista. El seu èxit va ser tal que la ciutat li va retre homenatge en l'any 1936.
La primera dona en política
A Dénia ja estem habituats a que el bastó de l'alcaldia el porte una dona, però hi va haver una que va trencar les regles i va entrar a formar part d'un Ajuntament ple d'home per primera vegada. parlem de Carmen Martí Palop, Primera dona regidora de Dénia. Va prendre possessió del seu càrrec el 27 d'abril de 1925, i se'l relaciona amb la vida política de la ciutat fins 1928. El país viu sota la dictadura de Primo de Rivera i les dones només podien ser elegides si eren cap de família, formaven part del cens electoral, sabien llegir i escriure i tinguin més de 25 anys.
Carmen Martí va arribar a Dénia des de Xàtiva en 1919. Era una dona soltera que amb el seu treball de mestra mantenia als seus pares, ja grans. És per això que es va considerar cap de família i va poder entrar a formar part del govern, on va atendre principalment assumptes relacionats amb l'educació.
Maria Ibars i Raquel Payà, destacades en el món de l'ensenyament
Precisament aquest 2015 es commemoren els 50 anys de la desaparició de la mestra i escriptora Maria Ibars, Que si bé no va néixer a Dénia, va estar molt vinculada a la ciutat, a la qual dedica part de la seua obra literària.
Maria Ibars va passar la seua infància i adolescència en els barris del Saladar i Baix la Mar, ia l'estiu a la casa familiar del Campús, Penyamar, que a més va donar nom a un dels seus llibres de poemes més coneguts, Poemes de Penyamar: a l'ombra del Montgó (1949).
titlada com "Una dona singular per als anys que li va tocar viure", Maria Ibars va aconseguir el títol de mestra a l'Escola de Magisteri de València l'any 1913, i al poc temps va començar a treballar com a tal a la Font de la Figuera, on coneixeria al seu marit. En 1917 es van casar a l'església de Sant Antoni o Convent del Mar, com ella mateixa deia, i als pocs anys van néixer els seus fills, Darius i Raquel Payà, Reconeguda pedagoga que dóna nom al col·legi d'educació especial de Dénia.
Maria Ibars i la seua família es van traslladar a València, on els seus fills van començar els seus estudis universitaris, i va ser a partir de llavors quan s'integra en el món intel·lectual del valencianisme.
A partir dels anys 40, Maria Ibars va començar la seua producció literària, convertint-se en una de les poques escriptores valencianes de l'època amb una obra en què "Es pot observar una mirada femenina que dota de protagonisme a les dones i una certa denúncia de les condicions de desigualtat en una societat rural i patriarcal", tal com van recordar en l'homenatge que se li va realitzar el passat mes de gener.
Dones benefactores a la ciutat
La memòria de Dénia guarda un lloc especial per a aquelles dones que, gràcies a les seues possibilitats econòmiques, van voler col·laborar amb la ciutat en algun moment, generalment en causes socials i educatives.
A principis del segle XIX, ia causa de la mort del seu únic fill, Maria Josefa Morand Cardona fundar l'actual cementeri municipal de Dénia. Va ser llavors quan es van establir les condicions sanitàries i de distribució pertinents que no havien existit fins al moment.
El cognom Morand és present a moltes de les dones benefactores de la ciutat com Elena Morand, Que a finals del segle XIX es va convertir en la protectora de la classe treballadora, sent coneguda com "La mare dels pobres". Entre altres accions, va intervenir en la consecució d'un indult per a un veí de la ciutat.
En el món de l'ensenyament cal destacar els noms de Enriqueta Morand y Maria Carbonell de Morand, Benefactores del col·legi Sagrat Cor en 1889. Des que van conèixer la intenció del jesuïta Rafael Doménech d'establir un centre d'educació cristiana per a nenes van mostrar el seu suport a la idea.
Així mateix, un altre col·legi religiós, en aquest cas el col·legi Germans Maristes, va comptar amb la col·laboració de càndida Carbonell. Aquesta dona, natural d'Alcoi i vídua de Merle, va donar una important quantitat econòmica a la congregació dels Germans Maristes perquè construïssin el col·legi Sant Joan Baptista en el primer terç del S.XX.
Al llarg de la història han estat diverses les dones destacades, però va haver-hi moltíssimes més que mereixen el reconeixement i homenatge de la ciutat per la seua tasca diària en la cura de les seues famílies i els noms no han transcendit en el temps.
Feliç 8 de març a tots!
