El nou alcalde de Dénia, Rafa Carrió, no ha volgut perdre el temps. Tampoc és que li sobri. En els primers dies al capdavant del consistori, el primer regidor ha posat en marxa la seua coneguda premissa de buscar el consens asseient a taula, un per un, tots els partits de l'oposició. Una ronda de contactes individuals que busca marcar un nou rumb a la política local.
A través de les xarxes socials, Carrió ha deixat clar que les seues intencions van de debò. «El diàleg no és només un eslògan», afirmava de manera rotunda. Per al?alcalde, les paraules institucionals s?han de convertir en realitats tangibles des del minut u. Durant aquestes trobades, el mandatari ha sentit les impressions de les diferents formacions amb la idea de definir quin tipus de relació mantindran al llarg de la legislatura.
Un gir cap a la política de consens
La iniciativa trenca amb la dinàmica habitual de les arrencades de mandat. El més normal és dedicar les primeres jornades a l'organització interna del nou executiu. Carrió, en canvi, ha preferit obrir les portes d'alcaldia de bat a bat. Vol escoltar totes les veus de Dénia. Sense excepcions.
Voluntat d'acord per sobre de les diferències
L'alcalde és conscient de les discrepàncies lògiques que sorgiran els propers mesos. Admet que hi haurà qüestions en què pensin de forma diametralment oposada i debats intensos als plens. Tot i això, recalca que la prioritat absoluta és el benefici de la ciutadania. Segons les seues pròpies paraules, Dénia mereix diàleg, respecte i voluntat d'arribar a acords sempre que siga possible. Ara cal veure com reben aquest gest els portaveus de l'oposició i si aquesta mà estesa es tradueix en una política local més fluida. De moment, alguns grups ja van agrair el diàleg, com el cas de Vox durant el ple celebrat dijous.
Per als populars, la força majoritària de l'oposició aquest gest marca un abans i un després en les relacions dins de l'ajuntament. Des del PP han volgut recordar que és la primera vegada en tota aquesta legislatura que l'Alcaldia els convoca formalment per abordar la gestió municipal de tu a tu. Aquesta trobada ha servit per trencar el gel i, segons expliquen des de la formacióLes dues parts han coincidit que la ciutat necessita recuperar una comunicació fluida i permanent que s'havia perdut en els darrers temps.
La reunió no s'ha quedat en mers formalismes protocol·laris ni en una foto per eixir del pas. Font i Signes, els regidors populars presents, han aprofitat la trobada per recordar la disposició del seu partit a col·laborar en els assumptes estratègics que afecten el dia a dia dels veïns. Sobre la taula de Carrió s'han posat reivindicacions històriques sobre les quals, segons denuncien els populars, fins ara no s'havia pogut debatre institucionalment. Entre elles, el finançament per al nou col·legi Raquel Payà, la demandada construcció d'una segona residència per a gent gran o la implantació d'una estació d'ITV a la ciutat.
Compromís ha passat de fer campanya assenyalant qualsevol acostament a Vox a presumir de reunir-se amb ells. El diàleg institucional sempre és necessari. El que sorprèn és que els que durant anys van fer del 'cordó sanitari' la seua bandera ara es facin fotos amb Vox i ho venguin com a normalitat democràtica. Menys populisme i més coherència.
El que sorprenia és que un ajuntament com Dénia no es parlessin entre tots els grups per aconseguir les necessitats que et.
És un pas. A veure què fan els opositors.
Prioritat LOCAL
Bé, ara només falta que l'imposada de les escombraries que han carregat hui, 3 de juliol, serveixi per a alguna cosa. Convido el nou alcalde a fer una passejada per les Rotes, per exemple a l'alçada de l'hotel port Dénia. Veureu el lamentable estat dels contenidors d'escombraries, les voreres brutes i plenes d'esvorancs, els registres del fanal segellats amb simple cinta aïllant, l'asfaltat més que deficient de molts carrers. Els impostos són necessaris, és clar, però són necsaris precisament per solucionar les necessitats de la ciutat. Dénia, ens agradi sentir-ho o no, presenta un cert aire de desídia i abandó. Les properes lliçons són molt a prop. I tots tenim memòria, no només històrica. O potser sí, memòria històrica per recordar tot el que s'ha deixat de fer aquests últims quatre anys. A veure si és veritat allò de “un abans i un després”.