Dénia.com
Cercador

Dénia «Carrer a carrer»: la història de traïcions al metge Manuel Vallalta

18 de juliol de 2020 - 01: 00

Pot ser que no la coneguis pel seu nom, però el carrer que puja a la Pedrera és el carrer de l'Metge Vallalta, un metge deniera que va néixer a finals de segle XIX i va morir a mitjan el XX, i que va patir de ple les conseqüències de la Guerra Civil. Continuem amb la sèrie d'articles per saber qui són els personatges que donen nom als carrers que trepitgem: com va ser la vida d'aquest metge?

Qui va ser i què va fer

Manuel Vallalta Vallalta (Dénia, 1894 - Poble Nou de Benitatxell, 1952) va ser un metge afiliat a l' partit Socialista, Director del Hospital de Sang de Dénia. Va patir la repressió franquista per la seua ideologia política i també una "depuració laboral" que va fer molt difícil la vida de la seua família. Se li recorda com un professional amb molta vocació i consciència social, de fet passava consulta a les persones sense recursos, el que li va fer guanyar-se l'afecte de la gent. No obstant això, va ser arraconat pels seus companys metges i també despullat dels seus mèrits. Tota la informació està extreta d'un article de Vicent Balaguer, de l'nombre 39 de la revista Aguaits, de l'any 2018, Dipositat a l'Arxiu Municipal, i de les converses que Dénia.com ha mantingut amb els seus descendents.

El metge Vallalta es va llicenciar en medicina i cirurgia en 1918, era membre de Col·legi de Metges d'Alacant, i en 1927 va ser nomenat inspector municipal de sanitat, càrrec amb el qual va començar a treballar a El Verger.

Fill d'una família treballadora, per arribar a ser metge va haver d'enfrontar-se a dificultats de diversos tipus: les dificultats de fer una carrera per a un fill de família humil, i les que implicava l'ascens social a l'aconseguir-ho.

En 1932 va ser triat inspector municipal de sanitat a Dénia amb caràcter interí. En aquests moments, la junta local de sanitat estava composta per metges, practicants, farmacèutics, una llevadora i fins i tot un veterinari, que no van patir cap pressió política, "Malgrat ser la Majoria de tendències dretanes", Com explica Balaguer. Ja amb la guerra començada, al maig de 1937, el ple municipal el va nomenar director de l'Hospital de Sang.

Les conseqüències de la guerra

Quan va acabar la guerra civil, Manuel Vallalta estar detingut al carrer la Mar, a l'edifici de les Escoles Graduades (els antics magatzems de Morand), amb un grup de presos polítics. Primer es demanava per a ell cadena perpètua, després es va rebaixar a 30 anys i finalment van acabar sent dos anys, que el metge Vallalta passar en la mateixa presó que Miguel Hernández a Alacant, i de què el seu fill Antonio conservava un conte manuscrit dedicat a ell ( seua autenticitat està per confirmar). Quan va tornar a Dénia, la guàrdia civil hi va tornar a portar de seguida, aquesta vegada a Ciudad Real, on va passar dos anys més.

Primer les persones, després la ideologia

Allà a Ciudad Real va salvar la vida amb els seus tractaments a l'fill xicotet de l'alcaid, que en agraïment li va dir "Pídame el que vulgui". "Tant de bo poguera deixar-me anar", Va dir Vallalta. Però el responsable de la presó li va contestar: "Amb tot el dolor del meu cor, això és l'única cosa que no puc fer." Manuel Vallalta va complir amb el seu deure de metge sempre, sense importar les idees polítiques.

No obstant això, hi ha una dada crida l'atenció: segons un dels néts de Vallalta, un germà de metge era cap de la Falange a Torrevieja: "Amb cinc fills que no podien menjar, i el seu germà no va fer res".

La "depuració laboral"

Un cop lliure, va perdre la feina per a l'Ajuntament de Dénia. Es presentava a oposicions, les guanyava però les coses es torçaven. Aquestes són les paraules exactes amb què ho narra Vicent Balaguer:

"ELS MATEIXOS Companys de Professió, que compartiren amb ell, lliurement, la medicina municipal a Dénia Quan la República i la Guerra, li fan la vida impossible, i amb manipulacions, aconseguixen anul·lar el nomenanment legal. A l'Arxiu Municipal de Dénia apareix una cita per la qual a els Seus "companys" de Professió demanaven a al Col·legi de Metges la Depuració de l'Nostre protagonista, que va fructificar. per poder exercir la Professió i mantindre la dona i a els cinc Fills menuts, hi Hague de Moure 's en Treballs precaris a la provincia d'Albacete i, ha paper 1947, prenent possessió com a metge d'Assistència pública domiciliària a Poble Nou de Benitatxell, el 10 de maig. No tenint prou de donar-li l'esquena a ell ia la Seua família necessitada, a els Seus Collègues, moguts paper ressentiment polític contra AQUESTA persona pacífica i d'alts valors morals i professionals, aconseguixen, amb Denúncies falses i manipulacions, com sempre, que la Direcció General de Sanitat el separés de l'escalaf o de Col·legi de Metges, com a conseqüencia de l'expedient de Depuració politicosocial a Dénia, produit en acabar-se la guerra civil. Aixó li era Comunicat el 14 de febrer de 1951, prop de 19 anys [sic] D'haver Finalitzat el conflicte Bellic! "

Manuel Vallalta va morir sense conèixer la resolució de el recurs que ell mateix va interposar. I la seua família, amb molt pocs diners, va haver de demanar ajuda econòmica perquè un taxi el traslladés des Benitatxell fins al cementeri de Dénia. Un dels seus nombrosos néts, Toni Vallalta, ho explica així:

El meu avi pràcticament va ser desterrat. Va morir a Benitatxell i el va portar a Dénia un taxista que es va jugar la seua llicència i el seu mitjà de vida. "Però jo per don Manuel, ho faig", va dir el conductor. Amb tan mala sort, que a l'altura de la Sella, una parella de la guàrdia civil els va donar l'alto: "Aquest home es troba malalt, he de portar-lo a Dénia", va explicar. "Passeu", va ser la frase que va permetre que el metge fos enterrat a la seua ciutat. La gent estava tan agraïda per la seua tasca que el va portar a coll des del tanatori fins al cementeri.

Els testimonis dels néts de Manuel Vallalta

Toni Vallalta és zelador en el Centre de Salut d'Ondara, i és fill d'Antonio, "Tonet", el nen a què Miguel Hernández va dedicar el conte, el cinquè fill de don Manuel. Aquestes línies encara són a casa de la mare d'en Toni.

"No vull que em paguis res, només vull un got d'aigua"

"Molta gent sense diners ho cridava, i el meu avi els deia que no volia cobrar res, tan sols els demanava un got d'aigua. I com aquestes persones tampoc podien pagar-se la medicació, don Manuel aprofitava l'absència de l'familiar per a posar diners de la seua pròpia cartera sota el coixí de l'malalt. Quan ja se n'anava els deia que havien de canviar-li els llençols, perquè hi havia suat molt, i així s'assegurava que trobarien els diners " , Explica el seu nét Toni. "Quan hi havia un part complicat en algun lloc de la comarca, ell mateix es pagava el taxi, arribava, intervenia i no cobrava res. Això va provocar l'efecte invers en els seus companys, una gran enveja pels seus actes plens d'humanitat", Continua explicant el seu nét.

"El Pare Pere és un home igual que vosaltres. Deixeu-lo descansar"

"Tonet", el cinquè fill de Vallalta, mort fa una dècada, va recollir nombrosos testimonis de gent que va coincidir amb el seu pare en un episodi increïble de la Guerra Civil. Moltes persones van anar a buscar al seu lloc de treball per explicar-li les seues experiències: durant 30 anys, Antonio va treballar com a zelador a l'antic ambulatori a Marqués de Campo.

Allà mateix, al seu lloc de treball, va rebre la visita de diverses persones que van presenciar l'actuació del seu pare quan els anarquistes van voler desfer-se de el cos de l'Pare Pere. L'hi van explicar tot i així ho relata el seu fill Toni:

El meu pare em va explicar que hi va haver un episodi durant la Guerra Civil en què els anarquistes van voler cremar el cos de l'Pare Pere. El meu avi va agafar un xicotet bisturí i es va anar on era el cos, li va tallar un trosset de el dit xicotet i l'hi va ensenyar als anarquistes. "Mireu això. És un home igual que vosaltres, no és una talla de fusta, així que deixeu-lo descansar. Torneu a ficar on era". Hi va haver gent de Dénia que va presenciar aquesta escena, i dècades més tard hi van explicar a Tonet a l'ambulatori, i li van donar les gràcies.

"Doctor, el carrer que licita és de vosté?"

Aquesta pregunta se l'ha fet algun pacient a Manolo Vallalta, facultatiu de Medicina Interna de l'HACLE la Pedrera, i nét de l'il·lustre metge.

"El meu avi va ser, sobretot, bona persona. La meua família va passar molta gana, la Guerra Civil els va canviar la vida, i la meua àvia es va quedar sola amb cinc fills. Tot i això, el tema no ha estat mai un tabú, estem orgullosos ", Explica Manolo Vallalta. El seu cosí Toni coincideix amb el missatge positiu: "Va ser una època molt forta, el meu avi no va matar mai a ningú, però per certa gent no era bo. No obstant això, nosaltres mai hem tingut una sensació de venjança. A contra, seguim la vida i la figura del nostre avi és un gran orgull. Tant de bo ho haguéssim pogut conèixer. "

En paraules de l'investigador Vicent Balaguer, "Aquest és un gran Personatge, ple d'humanisme, com ho Coneix la memòria popular, però víctima d'el ressentiment i l'enveja política i professional d'uns quants dels Seus MATEIXOS Collègues Metges d'Aspecte bondadós i cristià. Alguna cosa s 'haura de fermen per rescatar la Seua taverna irreprotxable com a metge i com a ser humà. Tant de bo serviren aquestes ratlles per a aconseguir-ho. "

Si vols saber més sobre per què els carrers de Dénia dediquen els seus noms a certs personatges, aquí tens tots els articles publicats fins ara:

1 Comentari
  1. Juan Ferrer i Vallalta diu:

    Sóc nét del senyor Manuel Vallalta i Vallalta de Maria Mahiques Sentí ,fill de Maria Vallalta i Mahiques i va ratificar tot el que els meus primers diuen.


37.861
4.463
12.913
2.700