Si fa unes setmanes analitzem els noms femenins a Dénia, aquesta vegada ens centrem en els noms de nen, mostrant com han canviat les preferències al llarg de les generacions. Des dels clàssics que dominaven a la primera meitat del segle XX fins a les tendències actuals que reflecteixen influències locals i externes, l'elecció de noms explica una Història cultural fascinant.
Els noms tradicionals seguixen presents
A les generacions majors, noms com Josep, Francesc, Joan i Antoni eren gairebé omnipresents. La seua presència, segons el cens de Dénia, a les franges de 61 a 80 anys és aclaparadora, reflectint la tradició i la continuïtat familiar. Per exemple, José acumula 105 persones a la franja de 71 a 80 anys, i Antonio arriba als 108 a la de 61 a 70 anys. La cultura local i la religió van influir decisivament en aquestes eleccions, consolidant aquests noms com a clàssics intemporals.
Diversificació i noves influències
A mesura que s'avança en edat, apareixen noms menys tradicionals i amb influència internacional o de la cultura popular: Miquel, Lluís, Rafael, Salvador y David van guanyant pes a les generacions de 31 a 50 anys. També es perceben combinacions i noms compostos com José Luis, José Antonio o Juan Carlos, que reflecteixen una tendència cap a la personalització i la diferenciació.
En analitzar les franges de 21 a 30 anys, observem que noms com Alexandre, Borja i Santiago guanyen presència, mostrant un gir cap a opcions més modernes i populars. És en aquesta franja quan es comença a notar una recuperació de noms valencians tradicionals, com Joan, Marc i Sergi, una tendència que es consolidarà en els nascuts més recentment.
Entre els 11 i els 20 anys, els noms de moda reflecteixen una barreja d'influències internacionals i nacionals: destaquen Hugo, Aaron, Iker, Àlex, Óscar, Marcos, Nicolau, Izan, Hèctor, Eric i Manuel. Aquesta generació marca la transició entre les tendències populars i el ressorgiment de noms valencians que dominarà els més xicotets.
La franja de 1 a 10 anys: una ullada al futur
A la franja més jove, els noms tradicionals valencians cobren força. Marc, Pau i Joan tenen una gran preferència, sent Marc el que més es troba entre els censats d'aquesta edat, mostrant un renéixer de la identitat local. Tot i això, també s'observa l'arribada de noms amb arrels a altres regions, com els bascos Iker i Izan, evidenciant l'obertura cultural de les famílies i la influència de tendències fora de la Comunitat Valenciana. Altres noms freqüents entre els més xicotets són Daniel, Pablo i Hugo.
Conclusió: tradició i globalització de la mà
El panorama de noms masculins a Dénia reflecteix un equilibri entre continuïtat i renovació. Els clàssics mai no desapareixen, però es barregen amb noves influències, regionals i internacionals. La franja de 1 a 10 anys indica cap a on es dirigeix la tendència: un futur on els noms valencians conviuen amb altres de ressonància nacional i internacional, mostrant una ciutat que es manté fidel a les arrels però oberta al món.
Mohameds i Fàtimes, els nous espanyols de soca-rel.
Benanci i Rogelia