La Història el compliment del cinema s'explica tant per les estrelles com pels que, lluny del focus, van fer possible la maquinària. En aquesta zona d'ombra -la del treball tècnic, l'ofici i la logística- hi apareix una figura singular: John Cabrera, un professional d'estricta formalitat britànica que va acabar convertit en un conducte clau de la influència de Hollywood a l'Espanya franquista, un règim definit pel control cultural.
La seua trajectòria, reconstruïda pels investigadors Toni Reig y Miquel Forna en el llibre Dénia, ciutat de cinema a partir de llargues converses amb el mateix Cabrera abans de la seua mort a Dénia el 2014, es completa ara amb una entrevista recent mantinguda amb tots dos autors, que permet observar des de dins com va funcionar aquest transvasament de cinema, diners i coneixement tècnic.
John Cabrera va néixer a Liverpool (Regne Unit) el 14 de gener de 1925, fill de pares originaris de Dénia (cognoms Cabrera Puig), dedicats al comerç de fruites i verdures a Anglaterra.
Encara que va visitar Espanya abans de la guerra, el seu vincle amb Dénia va ser intermitent fins que, ja gran, va decidir instal·lar-s'hi de manera definitiva. En el tracte personal era descrit com un «clàssic anglès», seriós i metòdic, una forma d'estar que, unida al seu domini del anglès i espanyol, ho va convertir en una figura molt sol·licitada quan les superproduccions internacionals van començar a rodar a Espanya.
Cabrera va entrar a la indústria cinematogràfica amb prou feines 16 anys. Després d'un premi escolar que va despertar la seua afició per la fotografia, el pare va contactar amb Bill Phylder, Director general d' Warner Bros a Anglaterra, qui va facilitar la seua entrada als estudis. Va començar des de baix, realitzant tasques auxiliars a plató fins a incorporar-se com auxiliar de càmera. El seu aprenentatge va ser artesanal i directe, participant en produccions britàniques com Bell-Bottom George y «El narcís negre», on va fer amistat amb una joveníssima Jean Simmons, encara abans de convertir-se en estrella internacional.
La Segona Guerra Mundial va marcar de forma decisiva la seua formació. Des del cinema va col·laborar amb l'esforç aliat, treballant amb Alfred Hitchcock als curtmetratges Bon voyage y Aventure Malgache, produïts pel Ministeri d'Informació Britànic per a la resistència francesa.
Més tard, com a operador cinematogràfic integrat al exèrcit britànic, va formar part de l'equip que va documentar el Desembarcament de Normandia i altres operacions clau, registrant milers de metres de pel·lícula que hui formen part de l'arxiu visual del segle XX. Va romandre vinculat a l'exèrcit fins 1947, fins i tot com a fotògraf del general Montgomery.
Després de la guerra es va incorporar a Technicolor, on es va especialitzar en el cinema en color mitjançant formació específica. Segons el periodista Toni Reig, va participar en rodatges internacionals com La reina d'Àfrica, Sota la direcció de John Houston i amb Humphrey Bogart y Katharine Hepburn, i va tornar a Espanya als anys cinquanta, primer amb Penny Princess i després com a tècnic de la companyia.
En 1958, El productor Samuel Bronston ho va contractar com a assessor i localitzador, aprofitant el seu perfil bilingüe. Des d'aquest lloc va localitzar escenaris per a grans superproduccions i va ser responsable que Dénia es convertís en plató de «El capità Jones», un gest reconegut oficialment per l'ajuntament en un ple de 1959.
Entre 1965 i 1990, ja com a director de fotografia —sovint de segona unitat—, Cabrera va treballar en nombroses coproduccions internacionals i espanyoles. Un dels episodis més recordats d?aquesta etapa va ser el rodatge del western Shalako al desert de Almería, on va filmar directament a Brigitte Bardot i va treballar junt a Sean Connery. De Connery va guardar sempre un «magnífic record», destacant la seua professionalitat. L'experiència amb Bardot va ser molt diferent: Cabrera la descrivia, segons Miquel Forna, com «molt extravagant», distant amb l'equip i aliena al funcionament del rodatge. Recordava que arribava al set en un Rolls-Royce, acompanyada d'un xofer uniformat, que no es relacionava amb la resta de l'equip i que la seua actitud —inclosa la seua manera de vestir, de vegades «mitjà nua»- resultava xocant en el context de l'Espanya franquista.
En Dénia, segons Toni Reig i Miquel Forna, Brigitte Bardot havia aparegut per primera vegada a la gran pantalla com a jove secundària a «Helena de Troia», estrenada al Cinema Sol el 4 de setembre de 1960, i la seua presència va anar tornant després de forma intermitent a les cartelleres locals.
La trajectòria de Bardot, icona del cinema francès dels anys 50 i 60, ha tornat a ser al centre de l'atenció internacional després de la seua mort 28 de desembre de 2025 als 91 anys, tal com va confirmar la seua fundació en un comunicat que van recollir mitjans de tot el món. El seu llegat, marcat per la fama, l'activisme pels drets dels animals i també per controvèrsies socials i polítiques, va ser objecte d'homenatge i debat a premsa, xarxes i converses culturals després de la seua mort.
La seua carrera resumeix una paradoxa històrica: mentre el règim censurava el cinema, Espanya es va convertir en una «universitat de cinema» per a tècnics locals gràcies als rodatges estrangers. Cabrera va acabar tornant a Dénia, tancant el cercle vital d'un home la petjada del qual no és als cartells, sinó a l'estructura mateixa del cinema modern.
Bardot una fatxa diran alguns aqui!
John cabrera parli una vegada amb el de filmar sóc aficionat i em tracto molt bé era un cavaller super educat rip.