Els veïns de Dénia s'han vist les cares per primer cop des de fa gairebé 2 anys. O almenys ha estat així a l'ombra dels espais tancats, com ara supermercats o botigues, on des de dimecres ja no és obligat portar mascareta. I s'ha fet estrany, si som sincers. Prou perquè molts s'hagen resistit a treure-la, malgrat que volien i podien.
L?escenari és nou, però l?escena és pràcticament la mateixa. Als comerços deniers seguix regnant la màscara malgrat que ja no és obligatòria. I molts, és clar, ho fan per precaució, perquè consideren que encara és aviat. Però tampoc no són pocs els que ho fan per costum, per no desentonar i per pudor.
Després de dos anys un se sent vulnerable i desprotegit en creuar les portes d'un establiment sense mascareta, moltes vegades superant aquest breu episodi inevitable d'ansietat quan trobes amb una altra persona que tampoc no la porta. Però no és tan fàcil trobar-la, ja que la majoria seguix optant per posar-se-la abans de creuar el llindar, provocant que el proper a entrar s'ho pensi i fins i tot hi recorri per "no ser l'únic".
Tot i això, tots sabíem que era l'última gran restricció que havíem d'eliminar per poder assumir que havíem vençut una pandèmia de més de dos anys. És, en resum, el pas final d'aquesta llarga desescalada, amb tants alts i baixos, i segurament el més important per a l'esperada gripalització. Seguirà costant durant un temps creuar una porta sense màscara, però esperem que en uns mesos més rar se'ns faci recordar que va ser un “complement” vital al nostre dia a dia.
Bé, està bé que la màscara s'acabi, que els centres de vacunació tanquin, els diners estan per a la indústria mèdica, 11,5 mil milions de dosis es van donar a tot el món. A més, coses com el DNI digital mundial es va fer possible mentre la gent es preocupava de morir d'un virus assassí. El DNI digital cal ara per als viatges internacionals, així que està establert i s'utilitzarà. A més, va ser possible cridar sense vergonya a una App «tracing-app», sent honest sobre això, perquè a ningú no li importava en aquell moment. Sembla que és fàcil: la por o la fam ens disparen, la «veritat» és un luxe, podem viure sense.