En Dénia hi ha un punt de partida que, per a molts, només és un lloc de pas. Per Dani Caballero, en canvi, serà una línia de eixida carregada de significat. El diumenge 1 de març, a les 9:00, es posarà a córrer des del port de Dénia rumb al far de Gandia. No és un tiratge llarg més: és el primer repte d'un any sencer que ell mateix ha batejat amb una frase que ho explica tot: «Per mi i pels que no poden».
A xarxes el coneixen com «els de les maratons», un sobrenom que es va guanyar a 2024 després de completar un desafiament solidari d'aquells que semblen de pel·lícula: 12 maratons de muntanya en 12 mesos. Ho va fer pel seu pare —mort de càncer aquell mateix any— i pels que continuen lluitant. Aquell repte, explica, el va ajudar a seguir endavant… ia més va aconseguir una cosa molt concreta: més de 34.000 euros recaptats per a la Associació Espanyola Contra el Càncer.
Ara es torna a posar un dorsal invisible, però aquesta vegada amb un focus molt clar: el càncer infantil. I ha triat Dénia com a inici d'una Història que barreja records familiars, quilòmetres i un objectiu solidari.
Un homenatge que comença a Dénia
Dani és de tarancon i treballa com entrenador personal. Però parla de Dénia com si l'hagués guardada en un calaix íntim durant anys. «Era un dels llocs preferits d?estiueig del meu pare», explica. Per això el primer repte —i el que obre tot el projecte de 2026— té nom propi: «Corrent cap als records».
La meta no és a qualsevol lloc: serà el far de Gandia, un altre lloc important per a la seua família. «Dénia i Gandia han estat sempre dos destins que al meu pare li encantaven», resumeix. I en aquest resum ja s'entén el sentit del repte: no és una carrera per titlar en una llista, sinó una forma de tornar a passar per on abans se'n va anar feliç.
Deu reptes, un mateix missatge
El pla de Dani per al 2026 no és petit: deu reptes solidaris amb un fil conductor molt clar. El projecte es diu «Per mi i pels que no poden», i estarà centrat en la lluita contra el càncer infantil, de la mà de l'associació Canviant vides amb Elsa i amb el patrocini d'Incarlopsa, una empresa de Tarancón que ha apostat per la iniciativa.
Dins aquests deu reptes n'hi ha alguns que impressionen només de llegir-los: pujar al Teide des del nivell del mar, córrer 120 quilòmetres al desert del Sàhara o tancar l'any enllaçant, corrent, llocs clau de la seua història recent: el hospital de Conca on va morir el seu pare, el Hospital 12 d'octubre de Madrid —on tracten la xicoteta Elsa— i, finalment, tarancon. «Seran més de 300 quilòmetres en una setmana», explica.
No ho explica com qui presumeix. Ho explica com qui sap que el cansament no és el final, sinó el preu.
Elsa, l'origen de tot
La història d'aquest repte no s'entén del tot sense Elsa. Dani la va conèixer el mateix any que el seu pare va emmalaltir. Elsa és una nena de Tarancón, el seu poble, que hui té 10 anys i que porta diversos anys lluitant contra el càncer. La trobada amb ella i amb la família va marcar un abans i un després. «Des del dia que els vaig conèixer vaig saber que algun dia en faria alguna cosa», explica.
Aquesta «alguna cosa» s'ha acabat convertint en el eix central del projecte de 2026. Dani no corre només pel seu pare ni per una causa genèrica, sinó per Elsa i per tots els nens que, com ella, s'enfronten cada dia a la malaltia. Per això els deu reptes estan vinculats a l'associació Canviant vides amb Elsa, creada pel seu entorn familiar i molt implicada en la recaptació de fons per a la investigació.
Investigar per continuar corrent
Fa tot just uns dies, Dani i el seu equip van visitar el Centre de Recerca Mèdica Aplicada (CIMA Navarra), la destinació final dels fons que col·lecta l'associació. Allí van conèixer de primera mà els projectes de recerca i també van visitar a nens malalts de càncer. «Ells són els veritables superherois», afirma. I afegeix una cosa que resumeix l'esperit del repte: quan el cos li demani parar, quan aparegui la fatiga extrema, pensarà en ells per seguir endavant.
Per això, el projecte es diu «Per mi i pels que no poden». Perquè cada quilòmetre té nom propi. I perquè Elsa no és només una causa: és el motor que empeny tot el que ve després.
El primer repte: Dénia–far de Gandia
El recorregut del diumenge 1 de març està pensat per ser accessible i compartit. «Són 44 quilòmetres gairebé sense desnivell», detalla Dani. La eixida serà des del port de Dénia i el traçat discorrerà gairebé íntegrament per vies verdes, Travessant el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva i passant per pobles com Oliva.
L'objectiu és que qui vulgui pugui sumar-se en algun tram. No cal completar tota la distància. De vegades només cal acompanyar, animar o compartir uns quilòmetres.
El repte es podrà seguir a través de les xarxes socials:
@eldelsmaratons
@canviantvides_org
@pormiyporlosquenopueden10
Cos i cap, quan córrer és resistir
Dani porta més de 10 anys corrent, però no ven la idea que tot estigui sota control. «No s'està mai preparat al 100 %», reconeix. «A cada repte poden passar milers de coses». El que sí que té clar és el motiu, i això marca la diferència.
El més dur? La part física pesa, però «la mental és la clau». «Sé per què ho faig. Sé que hi ha gent que, per desgràcia, no ho pot fer, i per ells lluitarem cada quilòmetre».
La recaptació anirà destinada a Canviant vides amb Elsa, que destina tots els seus fons al Centre de Recerca Mèdica Aplicada (CIMA Navarra), on es realitzen assajos clínics per continuar avançant en la investigació del càncer infantil. Les donacions poden fer-se a través del enllaç disponible a xarxes i també mitjançant la compra de samarretes solidàries.
«Sumar vostre granit de arena és la millor manera de donar-nos forces per continuar», anima.
El que ve després
Pel que fa al més exigent del projecte, Dani no dubta: els reptes de més de 300 quilòmetres en una setmana seran els més durs, perquè us obligaran a eixir de la vostra zona de confort i comprovar com respon el cos dia rere dia. També assenyala la pujada al Teide i desert, amb les seues dunes i la seua calor abrasadora.
Però abans de tot això, el calendari marca una data clara a Dénia:
diumenge 1 de març, 9.00 hores, port de Dénia.
Un inici senzill en allò esporteu, però enorme en allò emocional. Perquè hi ha reptes que es corren per arribar... i altres que es corren per no oblidar.
BRAVO DANI, Es necessita gent com tu i aquests gestos donen vida