El Convent de Ntra. Sra. De Loreto, de mares agustines descalces, es funda a inicis del segle XVII. Felip III presideix el solemne acte de fundació el dia vint gener de 1604. Aquest complex monàstic neix sota el patronatge i munificència del Sr. Fco. Gómez de Sandoval i Rojas, Duc de Lerma i Marqués de Dénia. Es va emplaçar en un dels carrers més significatives del raval de la Vila de Dénia i la seua implantació va crear un important pol d'atracció i de renovació urbana. Ocupa gairebé una illa completa, de més de 2000 metres de superfície.
El conjunt edilici compta amb l'església, oberta al culte en l'últim quart del segle XVII i el claustre, que estructura i cohesiona una part important de les dependències conventuals.
L'ala meridional del claustre integra vestigis de l'edifici originari. La construcció de l'església es va iniciar en 1683. El 9 de juny va començar a enderrocar-se el vell temple.
L'obra es va concloure, en les seues parts fonamentals, el 16 de setembre de 1684. Es beneiria, després de vuit anys de labors d'ornament, el 10 de juny de 1691.
La façana és austera i mesurada. El portal d'ingrés a l'església presenta arc de mig punt flanquejat per pilastres dòriques. Sobre elles l'entablamento i, sobre aquest, 1 rebanc rematat per pinacles amb boles. L'altre portal d'accés al convent, que dóna al carrer de Sant Narcís, és un arc de mig punt adovellat, posteriorment mutilat en retallar una llinda. Pertany al moment de fundació de l'edifici.
Planta de creu llatina inscrita en un rectangle, amb capelles que no es comuniquen entre si i ample creuer amb cúpula sobre petxines. Es cobreix amb volta de canó amb llunetes i les capelles amb volta Vahida. Reprodueix un tipus de planta jesuítica que es va difondre des de Roma, a finals del segle XVI.
Comptem amb documentació fotogràfica que permet reconèixer la seua ornament interior abans de la seua destrucció en un incendi poc abans de la contesa de 1936. Estava decorat luxosament amb esgrafiats, talles i pintures, així com amb alts relleus en guix que figuraven àngels i motius ornamentals barrocs. La decoració ho cobria tot: Pilastres d'ordre compost, entaulament, intradós dels arcs, cúpula i petxines, que també incorporaven al·legories de la Verge, titular del temple. Aquesta obra, de gran finor i qualitat, estava dins el decorativisme que va impregnar l'arquitectura valenciana a partir de 1675.
Durant el segle XIX en el convent es van succeir importants reformes. Del claustre destaca la marcada homogeneïtat d'execució de les galeries oriental i occidental. No obstant això, cal ressaltar el seu caràcter ornamental. Actuen com a elements de caràcter gairebé escenogràfic, amb una vinculació molt parcial amb l'estructura de càrregues de l'edifici.
Els elements estructurals, com pilars, impostes, arcs i cornises estan tallats en carreus de pedra sorrenca local. La arquería està definida per pilars de planta quadrangular, coronats amb impostes i arcs de mig punt amb dovelles motllurades.
En l'actualitat pràcticament tot el patrimoni moble amb què comptava l'església ha desaparegut. Quan el visitant s'acosta a contemplar aquesta antany luxosíssima església deniera, tan sols es troba amb una arquitectura nua i desornamentada.
Els retaules són de factura recent i el de la Santíssima Sang, que abans de la contesa civil era al creuer del costat de l'Evangeli, ha passat a ocupar l'altar major.
Text: Josep A. Gisbert Santonja. Sant Lluch, 2008.
Fotografies: Josep A. Gisbert Santonja
