Es van passar la campanya repetint que volien ser decisius, i ho han aconseguit. Tenen el futur de l'Ajuntament de Dénia a les mans. Però és una arma de doble tall que pot danyar més Compromís que a la resta de candidatures.
Després del resultat electoral, sense un govern clar malgrat la victòria indiscutible del PSPV a la ciutat, arriba l'hora de les reunions a porta tancada, les joguines a porta oberta, els acords i les traïcions. Un escenari que semblava poc probable, ja que la lògica apuntava a un nou Acord del Castell senzill. Però els últims vuit anys han creat unes ferides que couen cada estona, per la qual cosa és molt difícil que Compromís les oblidi. Ja res no és tan senzill.
La formació de Rafa Carrió està en una cruïlla. Té en el seu poder la clau del govern i unes idees clares per partir. Però en contra juguen els resultats obtinguts. El valencianista ho ha admès, esperaven ser més decisius. Han crescut lleugerament en vots a Dénia, però no tant com per aconseguir més representació, cosa que en certa manera és una derrota. Han passat de ser segona força de la ciutat a la tercera. El bipartidisme sembla tornar a guanyar pes i la rellevància de Compromís perilla. També la seua visibilitat, que és una cosa que saben que necessiten per tornar a ser el rival més fort.
A això cal sumar-hi el seu estat més enllà de Dénia. Vénen d'empitjorar el seu resultat a les autonòmiques, cosa que en part ha provocat que no es pugui repetir el Pacte del Botànic. A les generals també van perdre representació en els últims comicis després de decidir aliar-se amb la formació madrilenya de Más País. El 2016, en confluir amb Podem, van obtindre 9 escons dels quals 4 van acabar en mans de Compromís. El millor resultat. Des del 2019 només compten amb un diputat, i ara estan absorts en com encarar les urnes del juliol.
No els fa temps a pensar en el que està passant a cada municipi i sembla que moltes línies roges i pactes infrangibles s'han diluït. Compromís per Dénia haurà de prendre pràcticament la decisió en solitari, amb menys lligams que mai, però no només amb el futur de l'Ajuntament en joc, també el de la pròpia formació a la ciutat.
El possible Acord del Castell 2.0
L?escenari més lògic, com dèiem, és el pacte amb PSPV. Un govern progressista, com ha passat a la ciutat sempre que hi ha hagut possibilitat. De fet, van ser socis entre el 2015 i el 2019 amb els mateixos portaveus, Carrió i Grimalt, per la qual cosa no seria cap novetat. I ningú no estranyaria. També és una cosa que s'ha rexicotet en una infinitat de municipis al llarg del territori valencià, ia la mateixa Generalitat amb el Pacte del Botànic. I Grimalt ha declarat obertament que és l'opció que voleu. Així que, per què no?
Doncs perquè Compromís considera que va eixir malparada de l'Acord del Castell. Els pesa el poc reconeixement que van obtindre de tots els èxits que van aconseguir. A més, consideren un menyspreu les àrees que se'ls va oferir el 2019 per col·laborar amb el govern socialista (que ja no els necessitava), i que va ser el que els va portar a renunciar i quedar-se a l'oposició. El seu treball del 2015 al 2019, la gran transformació de Dénia en què ells també van participar, es va premiar amb una majoria absoluta del PSPV, la pèrdua de vots dels valencianistes i l'esquena dels socialistes. S'entén per aquells resultats del 2019 que la gent va estar molt contenta amb la legislatura que hi havia hagut, tant per votar en massa... l'alcalde.
«Sempre és l'Alcaldia qui s'emporta el que és bo», va dir el mateix Carrió a la seua entrevista amb aquest diari durant la campanya. Són paraules molt aclaridores. Per tant, no és desgavellat pensar que aquesta serà una de les peticions del valencianista: l'Alcaldia. Només així sembla que es poden reconèixer els seus èxits i tornar a guanyar representació en el futur. De fet, a l'esmentada entrevista va arribar a admetre-ho i dir que el que demanarien en les negociacions era l'Alcaldia. Ho deia entre rialles i així ho interpretem, com una broma. Ara ja no ho sembla. I després hi ha els seus mantres de campanya com «hem eixit a guanyar» i «no som complement de ningú». Però és possible que ho aconseguisca?
Hi ha l'opció de compartir l'Alcaldia. O, més ben dit, repartir-la. Dos anys un i dos anys un altre, com s'ha fet a ajuntaments propers. Novament, no seria estrany que aquesta opció estigués damunt la taula. Que fos, de fet, la proposta de eixida de Compromís a les negociacions amb PSPV. Per a Compromís segurament siga el millor escenari: un nou govern progressista amb què treballar les seues polítiques còmodament, però aquesta vegada rebent el mèrit que els correspon. A més, l'electorat podria veure què és un govern amb Compromís al capdavant i que això ajudés a aconseguir més representació. De fet, gairebé sembla l'única opció en aconseguir tres regidors després d'estar governant i tres regidors després de liderar l'oposició.
Podria ser factible que governés dos anys PSPV i després Grimalt ho deixés en mans de Carrió, però cal entendre la situació de l'encara alcalde. Grimalt va patir diumenge passat una triple derrota. D'una banda, no aconseguix el seu partit tornar a governar a la Generalitat malgrat haver millorat el seu resultat autonòmic. De l'altra, llocs propers on el PSPV estava còmode i es sentísegur, com Xàbia, veien que de la nit al dia tot es trastocava i l'ajuntament podia canviar de color. I, per acabar, el desè regidor. La pèrdua per poquíssim d'un regidor a Dénia a favor del PP va ser un cop dur, ja que fins a l'últim minut van estar a la lliça per aconseguir-ho. No va ser així. Un sentiment injust quan ha aconseguit el segon millor resultat històric del seu partit a Dénia. Però tot i així sembla haver perdut. I si se li demana que renunciï a l'Alcaldia, encara que fos només durant mitja legislatura, segurament se la prendria com una quarta derrota difícil de pair.
El pacte amb la dreta
Espinós. No impossible, però és com a mínim espinós. En un altre moment, el simple fet de pensar-s'ho hauria suposat que des de València demanessin el cap de Carrió. Amb el Botànic, Compromís i PSPV s'havien de recolzar a tots els ajuntaments. A més, la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, ho deixava clar aquesta setmana a EFE: no es pactarà amb el PP perquè «és l'extrema dreta». Però el partit passa per una certa crisi a tota la Comunitat, per la qual cosa podrien arribar a permetre's aquests pactes, a priori, antinatura. O, almenys, amb l'enrenou que tenen a València i el què faran a les generals del juliol no estaran parant molta atenció del que es cou als municipis i, per tant, no exerceixen cap pressió per evitar aquest tipus d'acords. Encara més, també ho han deixat clar els de Carrió durant la campanya: són «la força del diàleg». Així, doncs, a dialogar.
Pepa Font s'ha ofert obertament i ha reconegut que els números donen. Només necessitarien que Gent de Dénia o Vox s'abstinguessin. Si és certa la teoria que Compromís vol demostrar la seua vàlua a l'Alcaldia, sembla que ho tindrien més senzill amb el PP per aconseguir aquesta partició de la legislatura en dues: la de PP i la de Compromís.
Ara bé, els programes de tots dos són el dia i la nit. Per posar-ne només un exemple, uns volen obrir el centre als cotxes, altres volen seguir apostant per la conversió en zona de vianants. I encara que al final es poden arribar a acords, hi ha qüestions que podrien ser més imperdonables amb vista a l'electorat de Compromís. Sens dubte, una és el tema de l'hospital. Compromís ha fet una tremenda campanya a favor de la reversió del Hospital de Dénia, i és ben sabut que penja d'un fil amb el Govern del PP de Mazón. Si finalment fos així i el PP paralitza aquesta reversió, ¿Compromís podria dormir tranquil amb el partit que ho ha permès?
També, és clar, hi ha el que pensarà el seu electorat. Com es prendrien un pacte amb el PP? Costa veure com els beneficiaria en properes eleccions. Per més que els deixin governar mitja legislatura i es vegi aquesta imatge, també mostraran la d'aquells que van afavorir que governés la dreta. Cal esperar que una part important de l'electorat votés Compromís sabent que no tenien opcions de governar amb majoria, assumint que pactarien amb el PSPV. És a dir, van votar per aquest govern, però contra la majoria absoluta socialista. Però, quants els van votar perquè governessin amb el PP?
La majoria simple
Hi ha aquesta tercera opció. Compromís facilita un govern de PSPV en solitari, amb una majoria simple, però es mantenen a l'oposició. És molt semblant al que van fer amb la majoria absoluta i el resultat no els va anar especialment bé. En aquest cas tindrien l'avantatge de poder entaular negociacions contínues amb el PSPV i esprémer-los a favor seu. Però, novament, no sembla que això pugui beneficiar gaire la imatge d'opció per governar que volen donar en un futur.
I si Compromís no és tan decisiu com pensa?
Aquest dijous hi va haver un gir inesperat dels esdeveniments que va durar poc més de dues hores, però que segur va posar en un compromís Compromís. Pepa Font va convocar la premsa i va allargar la mà al PSPV públicament per formar un govern conjunt. De sobte existia una altra opció nova que deixava Compromís totalment fora del tauler de joc. Com que aquest acord entre les dues forces més votades és una possibilitat, la formació de Carrió passa a ser irrellevant, ja que no la necessitarien per a res.
Però és un pacte poc creïble. Sí, a Dénia tot pot passar i al final només és un municipi. No seria la primera vegada que es veu una cosa semblant. Però tot apunta que aquesta declaració va ser una estratègia més de negociació per crear justament aquest efecte, posar nerviós Compromís i obligar-los a acceptar l'acord més favorable de primeres sense donar-hi gaires voltes. No els deixeu pensar perquè acordin «al boig». Qualsevol opció és millor que la irrellevància. Fins i tot un pacte amb la dreta.
Allà van estar molt intel·ligents el PSPV i van emetre ràpidament un dur comunicat en què descartaven completament la proposta del PP. I tornaven a insistir que la seua aposta és per un govern amb Compromís, sense embuts. Tot i que el que es llegia en aquest comunicat semblava eixir d'una persona ofesa per aquesta proposta de Pepa Font, la del pacte amb el rival, la veritat és que les paraules apunten molt més enllà. Si és cert que era tot un estratagema del PP, ho van advertir i van contestar en consonància, per la qual cosa realment estaven enviant un missatge a Compromís de calma. «Continueu tenint la clau en el vostre poder, seguiu sent decisius, no us precipiteu i seguim parlant», sembla que realment volien dir els socialistes.
La clau enverinada
Siga com siga, sembla que el govern seguix en mans de Compromís i només hi ha tres opcions: governar amb PSPV, governar amb PP o facilitar el govern socialista i quedar-se a l'oposició. Sembla que triïn el que triïn els pot comportar una pèrdua d'electors de cara al futur. O, almenys, no sembla que afavoreixi a recuperar una representació més gran en pròximes legislatures. Gairebé totes és repetir el que ja coneixem, sabent com acaba. Només els queda aconseguir un bon tracte a favor per girar les tornes.
jo també vull ser alcalde, li pregunto a rafa com va perquè et facin alcalde amb 3 regidors?
A l'article es fan massa elucubracions. L'important és un govern de progrés coherent per a Dénia, un pacte PSOE – COMPROMIS, en què l'Alcalde ho siga el del partit més votat, encara que a molts no ens agradi gaire el senyor Grimalt
Deixeu-vos de càlculs partidistes, i feu el que cal fer. PP i Pepa Font? Va retro!
Ja és hora que Carrió reclami l'alcaldia i com diu que deixi de ser un complement.
És el millor candidat i ja ho va fer molt bé quan van pactar amb Psoe però com que Vicent portava la veu cantant
És hora que exigeixi dos anys d'alcaldia i és el que li ve millor a Dénia.. les majories són perjudicials
Que ho exigeixi a Psoe oa PP
Els seus votants el que volen és una oportunitat per a Rafa, una persona estimada al poble i respectada.
Exigeix l'alcaldia o el PSOE et menjarà, com ja va passar l'altra vegada
Jajajja Carrió alcalde? A quin sant? Com a fanal és molt bo. Com a broma més. Jo els deixaria que pactessin amb el PP un mes de les generals ia veure què diu el seu electorat.
Em sembla una xarlotada tot el paripé ofendit dels compromisos. Molta pel·li han vist i molta bilis.
L'únic que no comparteixo de l'article és la lectura general de situació. És cert que Compromís no ha eixit bé a les autonòmiques, però és això tan cert com que la Marina Alta és sens dubte el bastió de Compromís ia nivell comarcal el creixement de la seua influència és brutal. I a Dénia, com a capital comarcal, això és rellevant. Dins el panorama general, tenint en compte el context, diria que a la comarca Compromís és el partit més ben parat.