A la localitat de Pego, se situa una masia en una zona rural, on es conjuga l'espai agrícola amb una típica construcció valenciana. Aquesta antiga i impressionant casa és Benigalip, o com s'ha denominat en èpoques passades: Benigani o Benigànim.
Són diverses les etapes les que caracteritzen i personalitzen a aquesta casa, fent-la ara un espai amb molt d'encant i història, on poder celebrar els teus esdeveniments especials.
La vila romana de Benigani
Des de l'any 1980, gràcies als treballs de prospecció de Josep Antoni Gisbert, sabem que en aquest lloc va existir ja en l'època de l'Alt Imperi, sent una vila romana de considerable extensió, tal com demostren les restes de material ceràmic.
Les antigues viles romanes centralitzaven les instal·lacions, tecnologia, mà d'obra i inversions, sent també una base per a un nou sistema d'explotació agrícola d'un territori. En definitiva, les viles eren cèl·lules econòmiques del món romà.
L'alqueria de Benigalip
La vil·la romana s'abandona cap a finals del segle III d. C. i els següents registres la situen cap al segle XI-XII, en plena època andalusina.
L'alqueria de Benigalip en aquesta època andalusina és un poblat xicotet, d'unes quantes cases, que evoca sens dubte un lloc poblat per un grup de tipus gentilici o clànic, que tenen un mateix avantpassat masculí (Ghalib).
Les últimes prospeccions han donat a la llum dues troballes que es poden identificar amb aquesta època. D'una banda, un enterrament en un dels marges d'una parcel·la contigua a la casa; i d'altra banda, la troballa d'un llum d'oli de bec hispanomusulmà amb decoració pintada que va aparèixer a l'ermita contigua a la casa.
La baixa edat mitjana, la configuració d'un espai agropecuari
Possiblement després de la conquesta del segle XIII l'alqueria de Benigalip va deixar d'existir passant a convertir-se en una partida més del terme municipal de Pego, ja que no hi ha més notícies d'hàbitat en aquest lloc.
Benigalip és en aquest moment de la història una partida rural del terme, en la qual trobem al voltant de 12 propietats de proporcions mitjanes.
Al segle XVI sembla que la parcel·la, que eren dos, les compra Bernat Puig. Durant aquesta compra és possible que es realitzés una de les primeres construccions, una casa de camp que possiblement ocupava el solar o la casa enderrocada de l'antiga alqueria.
Benigalip pertany a aquesta família Puig fins a la primera meitat del segle XVIII. L'últim propietari va haver de ser Joan Baptista Puig, un burgès que va ser acumulant diners amb el comerç de la neu.
L'heretat de Benigalip, els nous propietaris des del segle XVIII
En el llibre de la peita del segle XVIII apareix ja vinculada aquesta propietat a Francisco Pascual Cots, amb el títol de casa de Benigalip (154 lliures) i Heretat de Benigalip (2550 lliures). Per aquesta època apareix citada l'obra nova de la casa de Benigalip, la qual reflecteix el rellotge de sol de la façana principal, en 1737.
A mitjan segle XIX comença ja ha desaparèixer l'ús del topònim Benigalip pel de Benigani, potser per fonètica o per haver-se castellanitzat.
A la fi del segle XIX i principis del XX la propietat estava registrada a nom de Silverio Esteve Palomar, el mestre Esteve.
No es coneix exactament quan, però va haver de ser en aquesta època quan es va construir una ermita adossada a la façana principal de la casa, per al culte familiar dels diumenges. Durant el segle XX, hi vivien unes quatre famílies, vetllant per les terres, els corrals i el trull.
Tots els diumenges se celebrava missa a la capelleta, que posseïa una porta principal i una altra des de dins de la mateixa casa. Per aquesta època, els anys cinquanta del segle passat, un dels néts del famós mestre Esteve, Carlos Sentí Esteve.
Al bancal de baix de la masia hi ha una cisterna que recollia l'aigua quan plovia i servia per al consum humà. Dins el pati o corral de la casa hi ha també un pou per a l'abastiment dels animals i també de les persones.
La masia era gairebé autosuficient. A la planta superior vivien els propietaris de la casa, amb la seua cuina i bany particular.
En l'actualitat
Hui dia, la reconstrucció i consolidació de la masia de Benigani, suposa la millor manera per a la seua futura conservació. Tants anys d'història no podien acabar en runes dispersos, havia d'acabar plantant-se de nou com una austera però emblemàtica heretat del terme de Pego.
Casa Benigalip és una propietat magnífica per gaudir de les teues grans esdeveniments. Deixa't envoltar per la història d'aquesta peculiar masia que amaga secrets meravellosos de diverses èpoques.
No trobaràs un lloc millor per sorprendre els teus convidats. Informa't al telèfon de Casa Benigalip, 966 42 21 60.
Font documental: Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego Desembre de 2006
-
Casa Benigalip història habitants
-
Rellotge de sol façana principal Casa Benigalip
-
Història Casa Benigalip
-
Lateral de la casa on trobem un altre rellotge de sol Casa Benigalip
