Son las 8 de la mañana, nos encontramos en el aventajado Parque Comarcal de Bomberos de la Marina Alta, que se encuentra rodeado de naranjos y verdes árboles. Se respira aire fresco en este espacio amplio en el que los trabajadores disponen de lugar suficiente para realizar sus actividades diarias.
Javier Fayos, el cap de parc, ens rep amablement i ens convida a asseure'ns al seu despatx. Al nostre voltant hi ha gran moviment i es denota una atmosfera de positivisme i cansament alhora; és clar, toca canvi de torn. Aquí els bombers fan torns de 24 hores fins que es poden anar a casa a descansar; els seus companys prenen el relleu i es posen fil a l'agulla. El cap de parc ens comenta que sempre s'intenta donar torns junts a gent que ve del mateix lloc com València, Elx, Alacant, etc. Es fa així per tres motius: economitzar, no contaminar, i per assegurar la seguretat de tornar amb cotxe a casa, ja que els bombers després del seu torn estan cansats.
Tothom coneix què és un bomber, però pocs saben què és el que fan al seu dia a dia de feina. Per ser bomber s'hi accedeix per oposicions després de superar unes proves que, com ens comenten ells, són gairebé impossibles de passar. De fet, molt poques dones han aconseguit superar l'examen. Tenen unes normes i un horari molt rigorós. Veiem a les parets del recinte papers enganxats que els recorden una vegada més com actuar segons lʼesdeveniment. Abarquen tota la Marina Alta, menys a Calp, ja que Benidorm queda més a prop. Això suposa certs problemes: triguen a arribar, hi ha llocs com els pobles de muntanya són molt inaccessibles, etc. Per això s'està començant a crear un subparc a Benissa per poder arribar a diverses localitzacions més ràpidament.
Sortint al pati veiem un gimnàs ben equipat. Tots es cuiden de manera envejable, però alguns bombers ressalten el fet que s'haurien de fer controls físics cada cert temps, adaptats a l'edat de l'examinat, perquè els treballadors no es relaxessin en aquest sentit. Alguns dels treballadors, principalment els que es dediquen a la part tècnica, no presenten la mateixa condició física pel fet que no poden entrenar-se per lesions corporals permanents que han patit treballant.
Sortim al pati, on diversos bombers treballen en la revisió del material que fan servir. Cada dia es repassen els equips, res no pot fallar en la propera eixida. A l'espaiosa zona que queda enrere de l'edifici veiem més bombers amb la mateixa feina. Tots estan molt centrats en la minuciosa inspecció, però quan sona l'alarma ho deixen tot, ens comenta Javier.
Ens dirigim a una xicoteta nau que queda a una cantonada de l'ampli espai. Allà hi ha un altre dels bombers revisant els vestits i reparant el material que ha estat malmès. Ens ensenyen els vestits que es fan servir en les situacions que impliquen substàncies tòxiques. Aquestes són molt difícils d'eliminar dels vestits i el Javier ens comenta que hi ha estudis en què es demostra que els bombers moren abans (de malalties com a càncer) a causa d'aquest tipus d'exposicions. Aquest és un dels factors pels quals ells cada mes paguen una quota per aconseguir una jubilació anticipada als 55 anys. També ens informen que cal més gent jove dins del cos; pràcticament tots ells passen dels 30 actualment i ja n'hi ha molts que en breus es jubilaran però no tenen ningú que els suplanti. A més, per saber com actuar no només has d'entrar al cos, sinó que els primers set o vuit anys no pares d'aprendre dels que fa més anys que treballen. En aquest cas, quan gent nova aconseguix superar les proves es troba amb la barrera que no disposen de places perquè el govern diu que no hi ha diners en aquest moment per pagar nous bombers.
Tornem al despatx de Javier i ens comenta un altre dels problemes importants que pateix el cos: "quan algú se'n va de baixa (de vegades per un any o més) pel fet que ha patit un accident laboral no disposem d'un substitut que cobreixi la seua baixa i ens falta personal". També posa èmfasi que la gent s'hauria d'informar més sobre com actuar davant del foc en situacions bàsiques. De sobte sona l'alarma, s'encenen els senyals visuals i la megafonia informa del succés. S'ha desprès una cornisa a Dénia. Els bombers entren en acció, passen de 0 a 100 en un segon, fet que en algunes ocasions els ha causat lesions posteriors per no disposar de temps per escalfar. Quan finalment els bombers tornen, pugem a la part superior de l'edifici on hi ha un menjador, una cuina, llocs per descansar i una aula on formar-se. Entrem en ella i allà els veiem atenent un dels seus companys que els explica un curs sobre "el gas natural i el seu taponament". Ells saben que els materials que es fan servir actualment van canviant i ells s'han d'adaptar.
Són tot un equip i com diuen ells "els companys són la millor medicina". Javier ens diu "hi ha vegades que el que et passa al cos no ho expliques a la teua família, oa un psicòleg, sinó als teus companys, perquè són ells els que millor et poden entendre". Per reforçar els seus llaços realitzen diverses activitats en equip, com ara cuinar. Cada dia li toca a algú cuinar i s'ajuden els uns als altres. En aquest cas de la cuina ix una deliciós aroma a plàtans al forn i arròs caldós; l'encarregat del dinar d'aquell dia és a la feina.
Finalment deixem als bombers que gaudeixin el menjar i la jornada laboral i concloem la nostra visita amb una pregunta a Javier i un altre dels bombers… "què és el que més us agrada de la vostra feina?". Tots dos somriuen i responen: "Tot".
