Marquès de Campo perdrà demà un d'aquells comerços que donaven sentit a l'expressió «de tota la vida». Una botiga que no es mesurava només pel que venia, sinó pel tracte proper, la conversa sense pressa i aquest costum tan de Dénia d'entrar i sentir conegut. El seu comiat arriba en un moment en què el carrer principal torna a canviar de pell: mentre el oci nocturn guanya terreny també a l'horari diürn i les franquícies de menjar ràpid s'obren pas, els negocis històrics van baixant la persiana, un darrere l'altre.
L'establiment que tanca és calçats Marsal, històric comerç de calçat i complements obert a 1968. El tancament s'ha anunciat aquest divendres a través d'un comunicat a les xarxes socials, carregat d'agraïments i memòria. Parlen d'un comerç «dels d'abans», de portes obertes, qualitat i proximitat, i dediquen paraules molt sentides als que han sostingut el dia a dia durant dècades: clients fidels, treballadores, proveïdors i, especialment, la família que el va alçar.
El missatge posa l'accent en la relació amb la clientela: els clients de sempre, aquells que tornaven «en les bones i en les dolentes» i als que «ja sabíem el vostre número de peu». També reivindiquen una manera de fer comerç basada en la durabilitat: «aquí sempre es va apostar per la qualitat», recorden.
Un comerç construït amb persones
Al text hi ha un capítol destacat per a les treballadores, algunes durant dècades i altres durant generacions, a les quals agraeixen dedicació, lleialtat i afecte. I no falta el reconeixement als proveïdors, amb qui asseguren haver compartit anys, crisis i aprenentatges, sempre des d'una manera d'entendre la feina basada en el respecte i el tracte proper.
El comiat es converteix també en un petit homenatge familiar. El comunicat recorda els que van iniciar el camí: l'avi Ramon Marsal i Tonica, que van alçar el negoci «des de l'esforç diari» i cuidant «el client com un amic». També apareixen altres noms clau de la saga, com ara l'oncle Paco i, de manera molt especial, Marina, a qui atribueixen l'esperit de la botiga amb dedicació, bondat i una feina incansable que molts clients encara recorden.
Marquès de Campo canvia… i perd història
El tancament no és pas un cas aïllat. Marquès de Campo viu des de fa temps una transformació accelerada: pugen persianes nous formats pensats per al consum ràpid i el turisme de pas, mentre desapareixen botigues que formaven part del paisatge quotidià. Fa uns mesos va ser una gelateria; ara toca a un comerç que, des de fa més de mig segle, era referència per a moltes famílies.
La sensació, cada cop més estesa entre els que passegen diàriament pel centre, és que el carrer principal perd diversitat comercial i guanya un cert monocultiu: més restauració, més lleure i més rotació; menys comerç tradicional i menys vida de barri. No és només nostàlgia: quan se'n va un negoci de dècades, no se'n va únicament un rètol, se'n va una forma de comprar i de relacionar-se.
Tot i això, el tancament de Calçats Marsal no suposarà en aquesta ocasió un canvi completament disruptiu en el teixit comercial de Marqués de Campo. Segons ha pogut saber aquest mitjà, el local tornarà a acollir una sabateria, que escometrà una reforma integral de l'espai amb la intenció de obrir abans de l'estiu. Un relleu que, si més no en part, mantindrà l'enllaç de l'establiment amb el calçat, encara que sota una nova etapa i un nou projecte.
Últim dia i comiat en persona
En el missatge, la família anuncia que demà serà el darrer dia i anima la ciutadania a passar, no només per aprofitar el que queda a la botiga, sinó «per veure-us, parlar, acomiadar-nos i donar-vos les gràcies en persona».
També conviden a compartir records, fotos o històries: «aquesta botiga sempre va ser de tots», conclouen. Una frase que resumeix bé el que es perd quan un comerç així baixa la persiana al carrer més emblemàtic de Dénia.
El temps el mata tot amic paco tu ja has complert gràcies.
Doncs molta tristesa per descomptat, sabates de qualitat i originals, que no es trobaven enlloc de Dénia. Ni al seu voltant.
En canvi, floreixen botigues de qualitat mediocre.
De veritat és el que volem per a Dénia, botigues per a turistes, restaurants per a també aquest turisme '
Per descomptat que manera Dénia perd la seua ànima i la ven a la mediocritat.